He marxat de tantes ciutats
on m’hagués pogut quedar.
He deixat tanta gent
que podria haver estimat.
No recordo quan vaig començar,
s’ha fet llarg el camí.
Però avui s’ha acabat, estic cansat,
no vull marxar mai més d’aquí.
Ja no tinc temps per somiar,
ja no tinc forces per lluitar.
És que encara no he donat tot el que tinc?
És que encara no he perdut tot el que tinc?
Aquesta nit vull sentir el batec del meu cor,
vull veure demà com surt el sol,
vull sentir un alè de molt a prop,
vull oblidar-ho tot.
Et donaré el deu per cent del meu amor
aquesta nit.
El que escric no té cap sentit
massa tard, massa sol.
No tinc sort en aquesta nit
i aquest vers mor a poc a poc.
He llegit en algun lloc
que la vida és de veritat,
no hem vingut aquí per somiar,
això ho aprenem més tard.
Només fumo molt i dormo poc
però avui vull aturar-ho tot.
Ja no tinc temps per somiar,
ja no tinc forces per lluitar.
És que encara no he donat tot el que tinc?
És que encara no he perdut tot el que tinc?
Aquesta nit vull sentir el batec d’algun cor,
vull veure demà com surt el sol,
vull sentir un alè de molt a prop,
vull oblidar-ho tot.
Et donaré el deu per cent del meu amor,
aquesta nit.
He sentit la mort de prop
viatjant contra la nit.
La carretera em fa por
no puc morir així.
Gairebé no puc caminar,
no puc mantenir-me dret.
En quin hotel he de naufragar?
En quin llit acabaré?
Cada dia em sembla el mateix,
jo donc tot el que tinc.
Però demà hi haurà un altre concert,
digueu-me què espereu de mi?
Fa temps que estic així,
porto tantes nits sense dormir.
És que encara no he donat tot el que tinc?
És que encara no he perdut tot el que tinc?
Aquesta nit vull sentir el batec del meu cor,
vull veure demà com surt el sol,
vull sentir un alè de molt a prop,
vull oblidar-ho tot.
Et donaré el deu per cent del meu amor,
aquesta nit.
Foto: Eudald Picas/La Marxa de Catalunya
