La plaça del Diamant

Sentir que passen els dies/ com si fos un joc d'atzar


Tens els ulls plens de paraules,
la vida estesa al davant,
aparador de joguines
cançons fàcils de cantar.

Cançó d’un temps de tramvies
i carrers mal empedrats;
dies de sol i de pluja,
barri amunt i barri avall.

Nits de lluna plena,
somnis d’envelat.
Bella com una princesa
d’algun vell conte d’infants,
et veig ballar un vals de puntes
a la plaça del Diamant.

I tu, al terrat, estenent la roba
o asseguda cosint
sola, amb la tarda,
i voltada de baranes,
de vent i de blau.

Sentir que passen els dies
com si fos un joc d’atzar:
una rosa per Sant Jordi
i flors negres per Tots Sants.

Xerrameca de botigues,
coloraines de mercat;
olor de sofre i de lluna
cada nit de Sant Joan.

Nits de lluna plena,
somnis d’envelat.
L’ocell de la jovenesa
pren el vol mirall enllà:
valsos que van i que venen
a la plaça del Diamant.

I tu, al terrat, estenent la roba
o asseguda cosint
sola, amb la tarda,
i voltada de baranes,
de vent i de blau.

Llargues tardes de diumenge
polsim de lluna als terrats,
quietud d’hivern al vespre
quan es fa fosc aviat.

Sentor de rosa perduda,
claror de vidre entelat,
joguina feta malbé,
cendra d’ocell estimat.

Nits de lluna plena,
somnis d’envelat.
I quan la cançó s’acabi
una altra en començarà,
car tot gira com els valsos
de la plaça del Diamant.

Comentaris

    Anònim Gener 23, 2019 4:39 pm
    Meravellosa lletra i música que em transporten molts anys enrere.....quan feien La Plaça del Diamant per la tele. El meu estimat barri de Gràcia...Nostàlgia,tristor,emocions barrejades. Agraïda per aquesta troballa tan bonica.
    AnònimMaite 10 10 2020 Octubre 10, 2020 7:14 pm
    Preciosa cançó, molt adient a la història
    Tere Miquel Torras Octubre 12, 2020 3:02 pm
    Primer llibre de Mercè Rodoreda llegit en l, adolescència. Vaig quedar enamorada del llibre i de l'autora. En recordar-la , avui, el meu cor s,ha encongit d'enyorança però m,ha fet reviure bones sensacions.

Nou comentari