Sento cantar les granotes des del meu llit.
Anuncien la pluja que ha de venir
i els seus cants omplen la nit de veritats,
de certeses mil·lenàries i ancestrals.
No són promeses buides invisibles, no.
No et diré que anirà bé
perquè és el que diu la gent
quan no et vol ajudar.
Jo et diré mirant-te als ulls
que si no surt com has pensat
em tindràs al teu costat.
No t’espolsis la gent amb paraules amables,
no defugis problemes culpant els altres.
Ni la natura és sàvia ni la gent bona perquè sí,
però si ens tenim a prop potser trobarem un camí.
Sense optimismes fàcils però amb valentia.
No, no et diré que anirà bé
perquè és el que diu la gent
quan no et vol ajudar.
Jo et diré mirant-te als ulls
que si no surt com has pensat
em tindràs al teu costat.
No, no et diré que anirà bé
perquè és el que diu la gent
quan no et vol ajudar.
Jo et diré mirant-te als ulls
que si no surt com has pensat
em tindràs al teu costat.
Foto: Facebook Mazoni
