Com un puny

Al llit tan gran d'italiana mida/ passe les nits sentint la teua absència

Arxivat a: Cançó, El piano

Raimon va néixer el 2 de desembre del 1940 a Xàtiva. Escoltem una cançó nascuda de l’enyor amb què es dirigeix a la seva dona Annalisa Corti quan ella se’n va al seu país.


Quan tu te’n vas al teu país d’Itàlia
i jo ben sol em quede a Maragall,
aquest carrer que mai no ens ha fet gràcia
se’m torna el lloc d’un gris inútil ball.

Ausiàs March em ve a la memòria,
el seu vell cant, de cop, se m’aclareix,
a casa, sol, immers en la cabòria
del meu desig de tu que és gran i creix:

“Plagués a déu que mon pensar fos mort
e que passàs ma vida en dorment”.

Entenc molt bé, desgraciada sort,
l’última arrel d’aquest trist pensament,
el seu perquè atàvic, jove, fort.
Jo sent en mi, corprès, profundament.

Al llit tan gran d’italiana mida
passe les nits sentint la teua absència.
No dorm qui vol ni és d’oblit la vida,
amor, amor, és dura la sentència.

Quan tu te’n vas al teu país d’Itàlia
el dolor ve a fer-me companyia,
i no se’n va, que creix en sa llargària,
despert de nit somou, somort, de dia.

Em passa això i tantes altres coses
sentint-me sol que és sentir-te lluny.
Ho veig molt clar quan fa ja cent vint hores
que compte el temps que lentament s’esmuny.

Vindrà el teu cos que suaument em poses
en el meu cos quan ens sentim ben junts,
i floriran millor que mai les roses:
a poc a poc ens clourem com un puny.

 

Comentaris

    Anònim Desembre 2, 2016 9:23 am
    Meravellosa,grant Raimon!!!!
    Anònim Desembre 4, 2016 9:03 am
    Es en Raimon una llum del meu ser .gracies
    ROSAITONI Desembre 5, 2016 7:58 am
    Es la cançó que més be defineix el sentiment que he tingut la sort de viure em el meu estimat marit miles de vegades.. . Amor meu se que ens tornem ha trovar i 'ENS CLOUREM COM UN PUNY PER TOTE L'ETERNITAT'
    Sep Mat Cas Maig 28, 2017 10:14 am
    En Raimon ha sigut, és i serà un símbol per a molts de la meva generació.
    Albopas Maig 28, 2017 1:00 pm
    Aprendre a estimar una llengua, son coses que mai es poden oblidar....

Respon a Anònim Cancel·la les respostes