Com un puny

Al llit tan gran d'italiana mida/ passe les nits sentint la teua absència

Arxivat a: Cançó, El piano

Raimon va néixer el 2 de desembre del 1940 a Xàtiva. Escoltem una cançó nascuda de l’enyor amb què es dirigeix a la seva dona Annalisa Corti quan ella se’n va al seu país.


Quan tu te’n vas al teu país d’Itàlia
i jo ben sol em quede a Maragall,
aquest carrer que mai no ens ha fet gràcia
se’m torna el lloc d’un gris inútil ball.

Ausiàs March em ve a la memòria,
el seu vell cant, de cop, se m’aclareix,
a casa, sol, immers en la cabòria
del meu desig de tu que és gran i creix:

“Plagués a déu que mon pensar fos mort
e que passàs ma vida en dorment”.

Entenc molt bé, desgraciada sort,
l’última arrel d’aquest trist pensament,
el seu perquè atàvic, jove, fort.
Jo sent en mi, corprès, profundament.

Al llit tan gran d’italiana mida
passe les nits sentint la teua absència.
No dorm qui vol ni és d’oblit la vida,
amor, amor, és dura la sentència.

Quan tu te’n vas al teu país d’Itàlia
el dolor ve a fer-me companyia,
i no se’n va, que creix en sa llargària,
despert de nit somou, somort, de dia.

Em passa això i tantes altres coses
sentint-me sol que és sentir-te lluny.
Ho veig molt clar quan fa ja cent vint hores
que compte el temps que lentament s’esmuny.

Vindrà el teu cos que suaument em poses
en el meu cos quan ens sentim ben junts,
i floriran millor que mai les roses:
a poc a poc ens clourem com un puny.

 

Comentaris

    Maria Victòria Desembre 2, 2019 10:54 am
    Així s'estima i així ho diu un home vertader des del cos i des de la cultura. Fora el patriarcal poseir, ple d'anhel de fusió i amb un respecte absolut a l'estimada.

Respon a Maria Victòria Cancel·la les respostes

Joia
I per fi, el que em fa feliç, / ho tinc i vaig mar endins
Més entrades...
Foto: NeONBRAND
Vine a veure el pessebre
El Monestir de Pedralbes convida a gaudir els diorames de l'Associació de Pessebristes de Barcelona
Més entrades...