No puc recordar
quantes vegades dec haver imaginat
que abans d’arribar al replà
l’ascensor s’aturava
i quedàvem tancats fins l’endemà,
que despertàvem com dos amants.

No puc ni comptar
quantes vegades dec haver somiat
que saltava del terrat
per rescatar-te de les mans
d’un covard que al pis de baix
està a punt de deixar-te anar.

Quan ens creuem i veig que em veus,
el meu destí es posa dempeus,
i amb un sol gest atura el temps
i t’aplaudeix però tu no el sents.

T’he de confessar
que hi ha dies que em llevo
tres quarts d’hora abans
i vaig a comprar el pa
al forn de davant d’on esperes el tram,
per un instant, per saludar-te mig tremolant.

Quan ens creuem,
quan ens creuem,
quan ens creuem,
quan ens creuem
i veig que em veus,
el meu destí es posa dempeus
i amb un sol gest atura el temps
i t’aplaudeix i abans que es fongui tot el gel
et confessa algun secret
que tothom sap però tu no el sents.

Foto: Facebook Joan Dausà

Nou comentari

El piano

Comparteix

De mi

Som de carn i os i som esquerda
Comparteix

Paranoid Android

When I am king / You will be first against the wall
Comparteix

No ho puc fer per tu

Si ets bo per començar, també vull veure si ho acabes
Comparteix

Something

I don't want to leave her now/ You know I believe and how

Passadís

Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari

Comparteix