Quan no abrigui aquest món

Quan et tinc al meu costat/ em pregunto si tu em sents

El que en un principi havia de ser una nadala, va acabar sent una cançó que narra l’acompanyament a un malalt d’Alzheimer. Ho fa des de la impotència i el desemparament emocional, tot i que, en una contrarietat buscada i estudiada, el vestit musical, arranjat pel guitarrista Victor Nin i produït per Pau Romero, és esperançador i vitalista. Quan no abrigui el món és una de les cançons que podem trobar a Memòriael nou disc de Cesk Freixas que podeu comprar aquí. En el videoclip que compartim, com a dada curiosa, hi podem veure l’Heura, la filla de quatre anys d’en Cesk, que s’estrena com a actriu protagonista, juntament amb Neus Ballbé i Eric Balbàs, tots ells dirigits per Mireia P. Maya en una peça visual carregada de referències cinematogràfiques.


Una gran tela d’aranya
t’ha estat envoltant molt temps,
t’ha robat les abraçades,
se t’ha endut lluny, com el vent.

Invisible, com les trampes,
m’ha ferit a mi també,
sense poder acomiadar-me
se t’emporta lentament.

Et dono un cel clar d’esperança,
el lloc més gran per retrobar-te,
que tinc més besos que paraules.

Et dono les mans, et dono el meu cor,
la meva calor quan no abrigui aquest món,
t’enyoro i t’abraço, et dono els records,
seré la claror que fa fora les pors.

Quan et tinc al meu costat
em pregunto si tu em sents,
tens l’hivern al teu esguard,
d’horitzons subtils desfets.

Puc convidar-te a ballar?
Pots escapar del no-res?
Potser t’ho puc dir cantant,
pots sentir la meva veu?
 

Àlex Carmona

Nou comentari