Quan soni la tendresa és una cançó de Joan Dausà del disc On seràs demà? que, segons explica, està inspirada en La tendresa de Lluís Llach. Les escoltem totes dues.


Si me’n vaig abans que ho facis tu,
no feu gaire dol,
i prepareu-vos un sopar espectacular
com si fos cap d’any.

Si me’n vaig abans que ho facis tu,
no feu gaire dol,
i prepareu-vos un sopar espectacular
com si fos cap d’any.

I que soni aquella cançó
que ens feia sentir, malgrat tot,
tan forts com quan els dos en aquell pont
comptàvem tres segons
i deixàvem caure el cos.
Tan forts com l’abraçada a l’aeroport
després de perdre-ho tot.

Si me’n vaig abans que ho facis tu,
no feu gaire dol
i no patiu que algú m’ha dit
que es viu molt bé sense el pes del cor.

Si me’n vaig abans que ho facis tu,
no feu gaire dol,
i dediqueu aquells instants de no dir res,
de les nits d’agost.

I tingues la certesa
que tossut els faré veure
que potser s’han descomptat,
que és massa aviat, que he de tornar.

Sempre que soni aquella cançó
que ens feia sentir, malgrat tot,
tan forts com quan els dos en aquell pont
comptàvem tres segons
i deixàvem caure el cos.
Tan forts com l’abraçada a l’aeroport
després de perdre-ho tot.


Aquest camí que deixo enrere és llarg
però em vull lleuger del seu bagatge.
Que res no em valen tants d’atzars,
ni els vells camins, ni el blau del mar,
si dintre seu no sento com batega, hi batega,
el fràgil art de la tendresa.

Del teu amor ho espero tot i tant
que en faig un cant pel meu capvespre.
Estimo l’ànsia dels teus ulls,
l’impúdic arc del teu cos nu,
però amor t’estimo encara més i sempre, més i sempre,
sabent-te esclau de la tendresa.

Del dolç batec de la tendresa que espera.
La tendresa que exalta.
La tendresa que ens cura quan fa por la solitud.

El món que visc sovint no el sento meu
i sé els perquès d’una revolta:
misèria i guerra, fam i mort,
feixisme i odi, ràbia i por.
Rebutjo un món que plora aquestes penes, tanta pena,
però tot d’un cop ve la tendresa.

Ah, si no fos per la tendresa que espera.
La tendresa que exalta.
La tendresa que estima quan fa por la solitud.

Però tot d’un cop ve la tendresa que exalta,
la tendresa que estima
quan fa por la solitud.

Ah, si no fos per la tendresa.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: victoria luque a maig 21, 2017 | 08:55
    victoria luque maig 21, 2017 | 08:55
    No l ' havia escoltat mai pero diu tot el que tantes vegades parlem amb els amics amb el meu company de cami q malgrat costi sempre diem que les q es quedin el recordin rien amb les coses que feien riure el q a marxat! El pare va marxar fa poc i varem fer algu semblant i la verita la fortaleça que donaba parlar d ell recordant el seu somriure ens feia srntir forts ploravem pero a estones pero sentiem que ploravem amb ell!!!
  2. Icona del comentari de: Anònim a setembre 04, 2017 | 17:13
    Anònim setembre 04, 2017 | 17:13
    Els meus pares han marxat.. Els anyoro molt.. Tinc molts remordiments, per tan i tan que els vaig fer patir.. Era molt rebel.. Amb proutes feines puc veure les fotos.. Mai m'he arrepentit de res.. Però ara sí, de tot el que els he fet patir.. Disculpeu aquest pessimis-me, però ho havia de dir, almenys un cop.
  3. Icona del comentari de: DGM a setembre 05, 2017 | 23:02
    DGM setembre 05, 2017 | 23:02
    Malgrat m'imagino la personalitat d'en Joan D. , com un home inquiet i explorador. És també una persona sensible, reflexiva i un poeta. Porta a dins l'intel·ligència del savi, que sap parlar i entendre de tot allò que és essencial i que compartim tota la humanitat al llarg del temps. Així, que pot ser presentador, show man...però, si us plau, que mai deixi la música del tot. Agrada i ajuda a la gent. I possiblement a ell mateix. Gràcies, Joan!

Nou comentari

El piano

Comparteix

Last Dance

It's my last chance/ For romance tonight
Comparteix

Chiquitita

Si es que tan triste estás/ para qué quieres callarlo
Comparteix

La Gymnopédie de Satie

Escoltem una de les peces més conegudes del compositor francès
Comparteix

Tantes coses a fer

La vida és el que et passa/ mentre fas plans per tenir-ho tot lligat

Passadís

Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari
Comparteix

El silenci dibuixat

14 dibuixos plens de força, misteri i profunditat

Comparteix