Les quatre i deu

Me’n vaig tornar a l'acadèmia,/ no em podia perdre la classe de francès

Arxivat a: Cançó, El piano



Érem al cine, ho recordes?
A l’Est de l’Edèn, el sol brillava fort.
En James Dean tirava pedres
a una casa blanca
quan et vaig fer un petó.
Va ser la primera vegada,
els teus llavis eren com el paper.
Quan vam sortir allà a la porta
un inspector infeliç va dir-nos
«els carnets».
Me’n vaig tornar a l’acadèmia,
no em podia perdre la classe de francès.
Tu, una hora i mitja esperant-me,
jo m’asseia esbufegant aquí mateix.
Vols un gelat de maduixa
o t’estimes més que et demani ja el cafè?
Digue’m què tal, com et trobes?
Bé, de fet, que ja sé que tu em diràs «molt bé».
Té, és una foto molt lletja,
el petit havia nascut feia molt poc.
Porti’m el compte quan pugui.
Calla, que et vaig dir que convidava jo.
I ara tu no t’entretinguis,
que és molt lluny el magatzem per anar-hi a peu.
Truca’m el dia que puguis, vinga afanya’t,
que ja són les quatre i deu.



(Vídeo gravat per Marc Riera durant el concert de Luis Eduardo Aute el 18 de febrer del 2016 al Palau de la Música Catalana)

Nou comentari

Les flors de cada mes
Un calendari ens ensenya què floreix, de gener a desembre, en un jardí molt especial de Londres
Més entrades...