Qui més estima

Com ens sentiríem si cremessin els astres/ amb una passió no corresposta per nosaltres

Wystan Hugh Auden va néixer el 21 de febrer del 1907 a York i va morir el 29 de setembre del 1973 a Viena. Recordem el poeta i dramaturg britànic –acabaria tenint la nacionalitat nord-americana–, que va guanyar un premi Pulitzer el 1948, llegint-ne un poema en la versió original, que va escriure el 1957, i escoltant-lo convertit en cançó per Mishima al seu disc Ara i res


Qui més estima

Miro les estrelles embadalit,
però també entenc que jo, si fos per elles,
em podria estar podrint a l’infern.
En canvi, aquí, a la Terra,
la indiferència no és el principal
que hem de témer dels homes, de les dones i dels animals.
 
Com ens sentiríem si cremessin els astres
amb una passió no corresposta per nosaltres.
Si no pot haver-hi igual estima,
si no podem sentir el mateix amor,
deixeu que sigui jo qui més estima.
Deixeu que sigui jo
qui més estima dels dos.
 
Tan admirador com crec que soc,
d’estrelles a qui sé que interesso ben poc
tampoc, ara que les veig, podria dir
que n’hagi enyorat alguna des d’aquest matí.
 
Com ens sentiríem si cremessin els astres
amb una passió no corresposta per nosaltres.
Si no pot haver-hi igual estima,
si no podem sentir el mateix amor,
deixeu que sigui jo qui més estima.
Deixeu que sigui jo
qui més estima dels dos.
 
Si totes haguessin de desaparèixer o de morir,
hauria d’aprendre a mirar cap a un cel buit
i veure en l’absoluta foscor quelcom gloriós
tot i que això em costaria
una mica més d’un dia o dos.
Una mica més d’un dia o dos.
Una mica més d’un dia o dos.
Una mica més.
Una mica més,
una mica més d’un dia o dos.


The More Loving One


Looking up at the stars, I know quite well
That, for all they care, I can go to hell,
But on earth indifference is the least
We have to dread from man or beast. 
 
How should we like it were stars to burn
With a passion for us we could not return?
If equal affection cannot be,
Let the more loving one be me.  
 
Admirer as I think I am
Of stars that do not give a damn,
I cannot, now I see them, say
I missed one terribly all day. 
 
Were all stars to disappear or die,
I should learn to look at an empty sky
And feel its total dark sublime,
Though this might take me a little time.
 
 

Foto: Alberto Polo

Nou comentari