Un ramito de violetas

A veces sueña y se imagina/ cómo será aquél que tanto la estima

Arxivat a: Cecilia, Música, El piano

La cantautora madrilenya Cecilia (11 d’octubre del 1948) va morir d’un accident de cotxe el 2 d’agost del 1976, quan tenia 27 anys i estava tastant l’èxit a l’Espanya dels anys setanta. L’accident va tenir lloc quan tornava d’un concert a Vigo. Aquesta cançó del 1975 la va consagrar per sempre.



Era feliz en su matrimonio
aunque su marido era el mismo demonio,
tenía el hombre un poco de mal genio
y ella se quejaba de que nunca fue tierno.
Desde hace ya más de tres años
recibe cartas de un extraño,
cartas llenas de poesía,
que le han devuelto la alegría.

Quién la escribía versos dime quién era.
Quién la mandaba flores por primavera.
Quién cada nueve de noviembre,
como siempre sin tarjeta,
la mandaba un ramito de violetas.

A veces sueña y se imagina
cómo será aquél que tanto la estima:
sería un hombre más bien de pelo cano,
sonrisa abierta y ternura en las manos.
No sabe quién sufre en silencio
quién puede ser su amor secreto.
Y vive así, de día en día,
con la ilusión de ser querida.

Quién la escribía versos dime quién era.
Quién la mandaba flores por primavera.
Quién cada nueve de noviembre,
como siempre sin tarjeta,
la mandaba un ramito de violetas.

Y cada tarde al volver su esposo
cansado del trabajo la mira de reojo.
No dice nada porque lo sabe todo.
Sabe que es feliz así, de cualquier modo.
Porque él es quien la escribe versos,
él és su amante, su amor secreto,
y ella que no sabe nada
mira a su marido y luego calla.

Quién la escribía versos dime quién era.
Quién la mandaba flores por primavera.
Quién cada nueve de noviembre,
como siempre sin tarjeta,
la mandaba un ramito de violetas.
 


 

Comentaris

    Conxa Agost 2, 2016 4:59 pm
    Una noia moderna trencava esquemes ..m'agradava molt ....era especial ...peraqué serà que les persones especials moren joves ? Ho dic pensant en la meva germaneta que va morir amb 3 anys i era molt i molt especial !! Tenen algo que els demès no tenim . La fatalitat ets va creuar en el seu camí. Cada persona jove ets un estel més en el cel.
    Marcellus Agost 2, 2016 5:14 pm
    Recordo aquesta canço a la ràdio de la barberia on hi anava de nen a pelar-me el clatell. Barberia de sanefa blanca, blava i vermella a la porta i de loció Floid a l'estanteria. De revistes picants com l'Intervui i el Lib q els homes llegien amb posat acadèmic. Alguna cosa s'ha somogut
    Anònim Agost 2, 2016 6:42 pm
    Li somrreia la vida , cantaba be, se la veia plena de vida, possiblement amb molts projectes... Pero la vida es frãgil com la porcelana, nosaltres en sabem ben poc. No sabem pas quin serã el moment que s'ens acabara... Viure es saber gaudir cada moment. Fer feliç i fer el be. Cecilia el que reflecties en la teva persona era ,de ser pacient, respectuosa i il-lussionada amb el que feies.Volies fer-ho be. I aixi vaa fer-ho.Gaudeix d'aquesta vida desconeguda per nosaltres ...
    Samoa Agost 2, 2016 7:06 pm
    Buffff nunca me había fijado en el laismo de esta canción! no he podido disfrutarla del todo a pesar de ser una pequeña joya, peso no he podidi evitar estar pendiente de eso todo el rato :-(
    Anònim Agost 3, 2016 1:12 pm
    És une canso q sempre q la sento me fiqe la pell de gallina.
    Fan de Cecilia Agost 4, 2016 11:11 pm
    La recordo moltisim, a ella i a les seves cançons, va estar una gran perdua. Et recordem Cecilia.
    Capricorni Agost 25, 2016 12:06 pm
    Es una cançó que t' arriba al ànima, sempre m' ha agradat
    Anònim Juny 10, 2017 8:28 pm
    Buf no tinc paraules tenia tota una vida per davant una persona molt molt especial igual que les seves cancançons
    Francy Rendón Juny 11, 2017 12:01 am
    Siento nostalgia y mucha emoción. Recuerdo a mi madre cantarla cuando yo era pequeña. No me canso de escucharla una y otra vez.
    Joaquim Muñoz Agost 2, 2017 9:04 am
    Va ser una dama de la cançò
    Anònim Agost 2, 2017 9:33 am
    Perquè no ens atrevim a expresar els nostres sentiments, la tendresa, l'amor? Aquesta cançò és preciosa, però me produeix una immensa tristesa. Dos éssers que s'estimen però no s'ho saben dir l'un a l'altre. És un misteri.
    MartaMB Agost 2, 2017 10:37 pm
    M'encanta....
    Juak44 Agost 3, 2017 11:06 am
    Sempre m'ha agradat molt, la seva poesia i senzillesa.
    maflinch Agost 3, 2017 4:02 pm
    Sempre serà la cançó que escoltava amb la mare, a l'inici del seu alzheimer, pq s'enrecordava de la lletra.
    Josep M. Marti Agost 3, 2017 11:08 pm
    Ho recordo perfectament com altres cantans va mori a la carretera.Van topa am un carro.Llastima .
    Antoni Reus Agost 4, 2017 1:17 am
    Aquesta canço es te que contextualitzar en l'época que es va publicar. Les dones, en la seva gran majoria, eran mestreses de casa, i no tenian res mes que fer que dedicar-se a les seves tasques domestiques i els seus fills. De sobte, en aquesta dona, li apareix algo quelcom diferent que li dont un altre caire a la seva vida, algo ilusionant que fà que la seva vida no sigui tan rutinaria i aburrida com fins a les hores
    Anònim Agost 2, 2019 10:29 pm
    Al transcriure la lletra de la cançó podien haver corregit el laïsme (Quién la escribía versos dime quién era. Quién la mandaba flores por primavera). La cancó m'encanta, però no puc amb aquest laïsme; als espanyols tan els fot, però a mi no.

Nou comentari