Retrat d’Enric Granados assegut davant un escriptori a la casa Aeolian de Nova York, ca. 1916. Imatge cedida pel Museu de la Música
Sortegem 2 entrades dobles per gaudir d’aquesta visita al Museu de la Música el diumenge 11 de març a les 11 del matí. Si voleu participar-hi, envieu-nos un mail abans del divendres 9 de març a [email protected]. Ens posarem en contacte amb els guanyadors via mail. Pots informar-te de l’exposició aquí.
D’Enric Granados (1867-1916) en sabem que va ser compositor i pianista, i que, segons algunes fonts de l’època, va morir ofegat en intentar rescatar la seva dona: un submarí de guerra alemany va confondre el seu vaixell i va disparar. Però, i què més? El comissari i musicòleg Joaquim Rabaseda, a l’exposició Granados, de París a Goya del Museu de la Música, ha volgut enfocar allò que no coneixem tant de l’artista: el seu vessant més innovador i modernista.
I és que la seva vida i obra no es van cenyir exclusivament a la música, sinó que, amb el motor de la curiositat, van fer un recorregut per la literatura i la pintura. I no parlem només de la poesia que desprenien les seves composicions, ni tampoc de les imatges que hi perfilava, sinó d’un músic que llegia i d’un pianista que pintava. Aquesta mostra, per començar, ens obre el pany d’un taller: aquell univers creatiu que defineix la identitat de qui es dedica a crear.
Un cop a dins, ens planta en una ciutat, París, i en un any, el 1887. El moment en què Enric Granados arriba a París, mentre s’hi construeix la torre Eiffel, és el punt de partida de l’exposició. Recorrem el món que vibrava en els carrers, però també el que bategava dins del músic. La mostra s’estructura en set etapes: París, Teatre, Dante, Liliana, Tartana, Gest i Goya. Cadascuna ens apropa a la relació que Granados tenia amb les avantguardes culturals europees i amb el modernisme.
Si d’allò que vivim en queda el record d’un so, d’una imatge, aquesta exposició estimula la força dels sentits. I tant ens arriba l’olor dels llimoners que l’acompanyaven a la cabana des d’on va compondre part de l’òpera Goyescas, fins a la de l’oli de llinassa, tant pròpia dels tallers. Partitures, fotografies, esbossos, música, projeccions, cartes, formen part d’aquest trajecte vital que delata com n’eren de grans, les seves ganes de descobrir i crear. És així com tant veiem la participació musical de Granados al projecte de Teatre Líric Català; com tenim just al davant les partitures de l’òpera Follet, d’Apel·les Mestres; com ens endinsem en el drama líric Blancaflor, d’Adrià Gual.
Però si aquest recorregut està ple d’oportunitats per aprofundir en la figura de Granados i del seu entorn, és perquè el Museu de la Música ha comptat amb el seu destacable fons, situat a l’Espai de Documentació i Recerca. A més, l’aliança d’institucions d’arreu han ajudat a engrandir aquesta mostra: des de la Bibliothèque Nationale de France i els museus d’Orsay i Carnavalet de París, fins al Museo del Prado i la Filmoteca de Catalunya.
Acabem la visita. És redescobrint amb fidelitat el passat, com Granados ens segueix acompanyant en cada tecla de l’avui.
