Mark Knopfler havia estat professor d’anglès durant tres anys en una escola d’Essex abans de fundar els Dire Straits l’any 1977; potser això explica que en el tercer àlbum de la banda —Making Movies (1980)— convertís Romeu i Julieta en una cançó de desamor (segons sembla, arran del trencament de la seva relació amb la cantant americana Holly Vincent; tot i que tenint en compte que ella era la líder d’un grup punk, ja es veia venir que la cosa no podia anar gaire lluny).
El vídeo que us oferim aquesta setmana al VOSC —traduït i subtitulat en català, com sempre— recull una interpretació dels Dire Straits al programa The Best Of Fridays (no us perdeu el presentador), de l’ABC, a finals d’octubre de 1980. Amb prou feines feia quinze dies que s’havia publicat l’àlbum i Knopfler (encara sense la cinta al cap) se salta una estrofa sencera i ha d’avisar Pick Withers, el bateria, fent petar els dits.
La cançó inclou referències a alguns vells èxits dels anys 60, com el hit de The Angels My Boyfriend’s Back, o el Somewhere de West Side Story. I si algun fan d’Springsteen troba que alguns passatges tenen una retirada al Jungleland del boss que no s’estranyi; l’àlbum està produït per Jimmy Iovine, productor del Born to Run, i als teclats va col·laborar Roy Bittan, el professor de la E Street Band (tot queda entre professors, doncs).
Romeu i Julieta
Un Romeu enamorat canta una serenata pels carrers
deixant tothom melangiós amb la seva cançó d’amor
fins que troba un fanal avinent, surt de l’ombra
i diu alguna cosa com: “Tu i jo nena, com ho veus?”
Julieta diu: “Ei, ets tu Romeu. Gairebé m’agafa un atac de cor”
Ell és sota la finestra; ella canta: “Ai las, el meu xicot ha tornat.[i]
No hauries de rondar per aquí, cantant aquestes coses a la gent.
Però tant se val, què penses fer-hi?”
Julieta, els daus estaven trucats de bon principi
però vaig apostar i em vas fer esclatar el cor
i oblido, oblido la cançó de la pel·lícula
Quan t’adonaràs que només vam triar el moment equivocat, Julieta?
Vam créixer en barris diferents, tots dos eren barris infames
tots dos bruts, tots dos miserables, sí, i compartíem el mateix somni
I vaig somiar el teu somni per tu i ara el teu somni és real
Com pots tractar-me com si només fos un altre dels teus rotllets?
Pots enamorar-te de cadenes d’argent, pots enamorar-te de cadenes d’or
Pots enamorar-te de bells estranys i de tot el que et prometin
Tu m’ho vas prometre tot, em vas prometre les dures i les madures, sí.
I ara dius, “Oh, sí, en Romeu. El paio aquell amb qui festejava de tant en tant.”
Julieta, quan fèiem l’amor sempre ploraves
Em deies: “T’estimo com a les estrelles del cel, t’estimaré fins que mori.”
Hi ha un lloc per a nosaltres, recorda la cançó de la pel·lícula[ii]
Quan t’adonaràs que només vam triar el moment equivocat, Julieta?
No puc conversar com ho fan a la tele
i no puc fer cançons d’amor com se suposa que han de ser
No puc fer res, però ho faré tot per tu
no puc fer res més que estar enamorat de tu
I només faig que enyorar-te i enyorar com era abans
I només faig que continuar bategant amb males companyies
I només faig que besar-te a través dels barrots d’una rima
Julia, quan vulguis esdevindré estels per tu. [iii]
Julieta, quan fèiem l’amor sempre ploraves
Em deies: “T’estimo com a les estrelles del cel, t’estimaré fins que mori.”
Hi ha un lloc per a nosaltres, recorda la cançó de la pel·lícula
Quan t’adonaràs que només vam triar el moment equivocat, Julieta?
Un Romeu enamorat canta una serenata pels carrers
deixant tothom melangiós amb la seva cançó d’amor
fins que troba un fanal avinent, surt de l’ombra
i diu alguna cosa com: “Tu i jo nena, com ho veus?”
“Tu i jo nena, com ho veus?”
porta’m el meu Romeu; i quan es mori,
pren-lo i fes-ne bocinets d’esteles,
i el cel esdevindrà de tan bell rostre,
que de la nit es prendarà la terra,
i el sol encegador perdrà son culte.
(Traducció de Magí Morera i Galícia)
Foto: Facebook: Mark Knopfler
Romeo and Juliet
A lovestruck Romeo sings the street a serenade
Laying everybody low with a love song that he made
Finds a convenient streetlight, steps out of the shade
Says something like, “You and me babe—how ‘bout it?”
Juliet says, “Hey it’s Romeo. You nearly gimme a heart attack”
He’s underneath the window; she’s singing, “Hey, la, my boyfriend’s back.
You shouldn’t come around here singing up at people like that.
Anyway what you gonna do about it?”
Juliet, the dice was loaded from the start
And I bet when you exploded in my heart
And I forget, I forget the movie song
When you gonna realize it was just that the time was wrong, Juliet?
Come up on different streets, they both were streets of shame
Both dirty, both mean, yes, and the dream was just the same
And I dreamed your dream for you and now your dream is real
How can you look at me as if I was just another one of your deals?
Well you can fall for chains of silver you can fall for chains of gold
You can fall for pretty strangers and the promises they hold
You promised me everything, you promised me thick and thin, yeah.
Now you just say, “Oh Romeo, yeah. You know, I used to have a scene with him.”
Juliet, when we made love you used to cry
You said, “I love you like the stars above, I’ll love you ‘til I die.”
There’s a place for us, you know the movie song
When you gonna realize it was just that the time was wrong, Juliet?
I can’t do the talks like they talk on the TV
And I can’t do a love song like the way it’s meant to be
I can’t do everything but I’ll do anything for you
I can’t do anything except be in love with you
And all I do is miss you and the way we used to be
All I do is keep the beat, the bad company
All I do is kiss you through the bars of a rhyme
Julie, I’d do the stars with you any time
Juliet, when we made love you used to cry
You said, “I love you like the stars above, I’ll love you ‘til I die.”
There’s a place for us, you know the movie song
When you gonna realize it was just that the time was wrong, Juliet?
And a lovestruck Romeo sings the streets a serenade
Laying everybody low with a love song that he made
Find a convenient streetlight, steps out of the shade
And says something like, “You and me babe—how ‘bout it?”
“You and me babe—how about it?”
Mark Knopfler (1980)
