Rossini, al Liceu

Gioachino Rossini, primera meitat del segle XIX. Autor desconegut. Foto: Wikimedia commons

El Gran Teatre del Liceu acull aquest desembre les representacions de l’òpera L’italiana in Algeri, de Gioachino Rossini. Sortegem una entrada doble per a la funció del dissabte 22 de desembre de 2018 a les 18h. Per participar-hi només cal enviar un mail a [email protected] * abans del dia 18 de desembre. (El guanyador ha estat Daniel Fernández Moreno).

Descobrim 14 detalls de la vida del compositor i d’aquesta obra, mentre fem un tast del que ens espera a l’escenari del gran teatre.

1. Gioachino Rossini va néixer a Pesaro el 29 de febrer de 1792 i va morir a Passy, prop de París, el 13 de novembre de 1868. Va ser un compositor italià, considerat la figura més important de l’òpera del primer terç del segle XIX.

2. Rossini és autor d’òperes tan cèlebres com El barbiere di Siviglia (El barber de Sevilla), Tancredi i Guillaume Tell (Guillem Tell). Va ser un músic molt productiu, ja que en va arribar a compondre fins a 39 en un període de només 19 anys, a més de moltes altres peces per a orquestra i veu.

3. Rossini va escriure L’italiana in Algeri quan només tenia 21 anys i va aconseguir un èxit esclatant en la seva estrena. El mateix compositor va arribar a dir que l’havia realitzat en tan sols 27 dies.

4. L’estrena absoluta de L’italiana in Algeri va ser el 22 de maig de 1813 al Teatre San Benedetto de Venècia. A Barcelona, el 29 d’agost de 1815, al Teatre de la Santa Creu i la primera representació al Gran Teatre del Liceu no va ser fins al 23 de desembre de 1869, un any més tard de la mort de Rossini.

5. Stendhal, seguidor del compositor, va dir després de l’estrena de L’italiana in Algeri que “mai una ciutat (Venècia) havia gaudit tant d’un espectacle tan afí al seu caràcter”. Rossini, al mateix temps, una mica desconcertat per l’èxit, va asseverar: “Ara estic tranquil. Els venecians estan més bojos que jo”.

6. L’italiana in Algeri és una òpera bufa, una òpera amb argument còmic marcat per la sàtira sobre embolics sentimentals i costums socials.

7. En aquesta història, Isabella, una dona italiana, viatja fins a Alger per rescatar el seu estimat, Lindoro, que ha estat venut com a esclau a la cort del Bei d’Alger, Mustafà. Però aquest, en veure-la, se n’enamora i vol casar-s’hi, i tracta d’aparellar Elvira, la seva dona, i Lindoro.

8. Aquest argument recorda el de Die Entführung aus dem Serail (El rapte en el serrall) de Mozart, que explica una situació semblant però amb els papers canviats, en un cas més habitual de personatge masculí que en rescata un de femení.

9. L’acció se situa a Alger a principis del segle XIX. Segueix la tradició d’ambientar les òperes en ambients exòtics i de mostrar el xoc entre les cultures occidental i oriental. És també el cas de l’esmentada Die Entführung aus dem Serail (El rapte en el serrall) de Mozart i de la posterior Il turco in Italia, del mateix Rossini.

10. Per acompanyar aquest exotisme i l’aire humorístic, tant el vestuari de Santuzza Calì com l’escenografia de Claudia Boasso són vistosos i coloristes.

11. L’argument humorístic d’aquesta òpera bufa es trasllada a la música en l’ús d’onomatopeies, el crescendo –l’augment progressiu del volum de la música– típic de Rossini amb finalitat burlesca i en l’ús d’alguns instruments com el flautí per subratllar la comicitat de les situacions.

12. Isabella, la protagonista, és una dona forta, decidida i resolutiva. Un personatge femení que salva un personatge masculí, fet poc habitual que apropa L’italiana in Algeri a una certa reivindicació del paper de la dona.

13. Els papers principals de l’òpera són Mustafà (baix), Isabella (mezzo-soprano) i Lindoro (tenor).

14. Gioachino Rossini va abandonar la composició lírica el 1829 després d’estrenar Guillaume Tell. Potser per manca de salut o de creativitat va dedicar-se a un retir tranquil a la campanya parisenca que va durar vora 40 anys fins que va morir per causa d’una pneumònia i de les complicacions d’una cirurgia a l’edat de 76 anys.

L’italiana in Algeri, al Gran Teatre del Liceu

Dramma giocoso en dos actes de Gioachino Rossini sobre un llibret d’Angelo Anielli.

Direcció musical: Riccardo Frizza

Direcció d’escena: Vittorio Borrelli

Funcions:
13 de desembre (dijous) a les 20:00.
14 de desembre (divendres) a les 20:00.
15 de desembre (dissabte) a les 20:00.
17 de desembre (dilluns) a les 20:00.
18 de desembre (dimarts) a les 20:00.
19 de desembre (dimecres) a les 20:00.
21 de desembre (divendres) a les 20:00.
22 de desembre (dissabte) a les 18:00.
23 de desembre (diumenge) a les 17:00.

Primera: part 1 h 15 min.
Pausa: 30 min.
Segona part: 1 h 21 min.

Durada total aproximada: 2 h 55 min.
(45 minuts abans de l’inici de totes les funcions, al Foyer té lloc una sessió informativa gratuïta amb la informació bàsica de l’òpera així com un resum argumental.)

Repartiment:
Mustafà: Luca Pisaroni (13, 15, 18 i 21 de desembre)
Simón Orfila (14, 17, 19, 22 i 23 de desembre)
Elvira: Sara Blanch
Zulma: Lidia Vinyes-Curtis
Haly: Toni Marsol
Lindoro: Maxim Mironov (13, 15, 18, 21 i 23 de desembre)
Edgard Rocha (14, 17, 19 i 22 de desembre)
Isabella: Varduhi Abrahamyan (13, 15, 18, 21 i 23 de desembre)
Maite Beaumont (14, 17, 19 i 22 de desembre)
Taddeo: Giorgio Caoduro (13, 15, 18, 21 i 23 de desembre)
Manel Esteve (14, 17, 19 i 22 de desembre)

Amb l’Orquestra Simfònica i el Cor del Gran Teatre del Liceu.

* Les dades que ens faciliten els participants seran incorporades a la base de dades de Catorze amb la finalitat d’enviar-los per correu electrònic el nostre butlletí setmanal.