Àngel Guimerà va néixer a Santa Cruz de Tenerife el 6 de maig de 1845 i va morir el 18 de juliol de 1924 a Barcelona. Als set anys va venir a viure a Catalunya. Tot i que va iniciar la carrera literària amb la poesia, l’interès el va focalitzar en el teatre. L’escriptor i polític s’ha considerat com un dels màxims exponents de la Renaixença.
Recordem l’autor d’obres com Mar i cel, Maria Rosa i Terra baixa llegint i escoltant La Santa Espina, interpretada dins del seu repertori de clàssics catalans per Marina Rossell al Liceu. La sardana, amb música d’Enric Morera, va ser estrenada el 1907 al Teatre Principal de Barcelona, patint la censura durant les dictadures de Primo de Rivera i de Franco.
Som i serem gent catalana
tant si es vol com si no es vol,
que no hi ha terra més ufana
sota la capa del sol.
Déu va passar-hi en primavera
i tot cantava al seu pas.
Canta la terra encara entera,
i canta que cantaràs.
Canta l’ocell, lo riu, la planta
canten la lluna i el sol.
I tot treballant la dona canta,
i canta al peu del bressol.
I canta a dintre de la terra
el passat ja mai passat,
i jorns i nits, de serra en serra,
com tot canta al Montserrat.
Som i serem gent catalana
tant si es vol com si no es vol,
que no hi ha terra més ufana
sota la capa del sol.
