Tu ets l’ocell que sempre m’empaita,
ets l’arbre, el mar i també ets el sol.
Jo soc la por
i tot el que t’espanta.
Tu ets la boira i les gotes que em cauen,
jo soc l’espurna que salta del foc.
Tu ets la pluja
capaç d’apagar-me.
Si fossis de pedra, jo en seria molsa,
si fossis un somni, jo et despertaria.
Tu ets el vidre,
jo les gotes que hi baixen,
ets l’aire, la màgia, la terra i el cos,
jo soc la mort, el dubte i la pausa.
Tu ets “el com” i les coses que marxen,
soc jo qui parla i escolta dels dos?
Tu et fons en silenci
i jo sento que em parles.
Si fossis un llibre, jo en seria lletra,
si fossis un somni, jo et despertaria.
Foto: Facebook El petit de Cal Eril
