Oh, si un adeu d’amor fos només el gest
del dolor compartit
per no haver sabut volar junts més alt.
Oh, si un adeu d’amor fos encara amor.

Oh, si un adeu d’amor fos pols d’un camí
sense espai pels retrets,
sols un pas més pel bell do de seguir en l’intent,
en l’antic intent d’estimar i somiar
de sempre, per sempre i sempre lliurement.

Oh, que no acabi mai el teu pas per mi
ni aquest joc dels sentits
que ara ens fan senyals d’un amor tan dens,
rar entramat de por i desig d’enllà…

Oh, si un adeu d’amor fos encara amor,
per sempre, de sempre i sempre lliurement.

Foto: Annie Spratt

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Carme Sabater a febrer 13, 2020 | 21:19
    Carme Sabater febrer 13, 2020 | 21:19
    Una lletra preciosa...
  2. Icona del comentari de: Marta cairol a febrer 16, 2020 | 23:20
    Marta cairol febrer 16, 2020 | 23:20
    Una delícia simplement

Respon a Carme Sabater Cancel·la les respostes

Comparteix

Icona de pantalla completa