Foto: Fundació Obra Social la Caixa


De veu en tenim tots, però no a tothom escoltem igual. Hi ha qui és més invisible o qui allò que viu a casa o a l’escola el fa ser invisible. Per això, formar part d’una coral és la manera de sentir-te part d’un tot, i al mateix temps que es reconegui la teva manera (única al món) de dir, cantar i ser.


“Si m’equivoco, continuo”

M’ho diu la Nefeli, una nena que cantarà, amb tres-cents infants i joves, el Messies de Händel al Palau de la Música, amb tot de corals (la seva, el Coral Infantil del Xamfrà, del Raval) en un concert impulsat per la Fundació Obra Social la Caixa i la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana. Li contesto “Ah sí?” només per donar-li corda: “Sí, també toco el violoncel. Moltes vegades, quan he fet un concert, m’he equivocat però he seguit, perquè com que el públic no sap què faràs, també pots improvisar una mica”. Potser sí que la por al fracàs és el fantasma que ens bloqueja els dits i la veu i tot. La pedagoga Maria Jesús Comellas deia que més val felicitar el qui ho prova que castigar-lo per no haver-ho fet com tocava. El que està clar és que depenent de si a un infant li diem “si t’equivoques, malament” o “si t’equivoques, vinga, torna-hi”, s’ho agafarà molt diferent. I que confiar és el que dona més ales –i resultats positius– del món.


“Abans era més vergonyosa que ara”

M’ho confessa la Nefeli, mentre mira de reüll l’escenari on assagen abans del concert. Fer el ridícul és una por dels grans que, veient-ho o no, carreguem als petits. I si algú et dona l’empenta per tirar endavant, és possible que la vergonya (traduïda en una cara vermellíssima, o blanca, o en aquella tremolor de cames o en aquesta cosa dins la panxa) es faci petitíssima fins a desaparèixer. I creixis com mai per dins i t’il·luminis com mai per fora. Perquè la feina d’aquests directors de corals és la mateixa que la dels mestres: creure-hi, creure-hi i creure-hi.


Poder ser

“Aquests nens, que viuen al Raval, a casa la majoria tenen un drama: les seves famílies no sempre tenen feina i estan atesos pels serveis socials. A més, a les escoles on van les ràtios són altes. I aquí és un lloc on són qui són: ni el pobre, ni el que té TDH, ni l’hiperactiu, ni el nerviós, ni el tímid. Respectem cadascú perquè creixi com és i no com ens agradaria que fos”. Ho explica Magalí Sala, que dirigeix el grup on canta la Nefeli. Podríem dir que una coral també és una escola: on aprens a cantar, sí, però abans a callar, a escoltar, a saber que ara et toca a tu i després a mi. Que aquest nosaltres depèn de cadascú. I que, per tant, cadascú no només val, sinó que té una responsabilitat.


L’entusiasme fa entusiasme

Si dones respecte, reps respecte, deia el filòsof Joan Manuel del Pozo. Per tant, la lògica és ben clara: si en una classe entres de mala gana, és possible que els nens aprenguin (o no) de mala gana. Si recordo aquesta fòrmula és perquè a la Magalí li brillen els ulls quan em convida a venir al local on assagen, que sí, que t’agradarà. I a la Nefeli, mentre, ara sí, se’n va disparada cap al seu grup al ritme de l’Halleluyah, també. I no cal més prova per assegurar que la motivació és el millor motor per cantar i, de pas, per afinar la vida que tots aquests infants tenen al davant.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Uska Ballester a desembre 08, 2017 | 12:12
    Uska Ballester desembre 08, 2017 | 12:12
    És una delícia, aquest esperit de Xamfrà. Fan que cadascú tregui (retrobi dins seu i ho aporti al grup) el millor de si mateix. I que, junts, ho facin creixer. I ho comuniquen i ho comparteixen amb un entusiasme encomanadís. Si teniu ocasió de gaudir d'algun espectacle de Xamfrà, de veres, no us ho perdeu, és una meravella. Aquest és el veritable sentit de la pedagogia. Oi? Gràcies, Xamfrà. Us estimo!
  2. Icona del comentari de: juan dueñas ortiz a desembre 09, 2017 | 13:18
    juan dueñas ortiz desembre 09, 2017 | 13:18
    Disculpadme,tengo que escribir en castellano,pues no se en catalan.Disfruto de dos profesoras de coral,seres especialmente apreciados por mi,y vivir los momentos de ensayo y conciertos,es de las mejores y más bellas experiencias de mi vida

Nou comentari

El piano

Comparteix

De mi

Som de carn i os i som esquerda
Comparteix

Paranoid Android

When I am king / You will be first against the wall
Comparteix

No ho puc fer per tu

Si ets bo per començar, també vull veure si ho acabes
Comparteix

Something

I don't want to leave her now/ You know I believe and how

Passadís

Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari

Comparteix