Antonio Vega va néixer el 16 de desembre del 1957 a Madrid, on va morir el 12 de maig del 2009. El 1978 va formar el grup Nacha Pop i més tard va començar la seva carrera en solitari. Escoltem una cançó d’aquesta última etapa.


Donde nos llevó la imaginación,
donde con los ojos cerrados
se divisan infinitos campos.

Donde se creó la primera luz,
germinó la semilla del cielo azul.
Volveré a ese lugar donde nací.

De sol, espiga y deseo,
son sus manos en mi pelo.
De nieve, huracán y abismos,
el sitio de mi recreo.

Viento que en su murmullo parece hablar,
mueve el mundo y con gracia le ves bailar.
Y con él el escenario de mi hogar.

Mar, bandeja de plata, mar infernal.
Es un temperamento natural,
poco o nada cuesta ser uno más.

De sol, espiga y deseo,
son sus manos en mi pelo.
De nieve huracán y abismos,
el sitio de mi recreo.

Silencio, brisa y cordura
dan aliento a mi locura.
Hay nieve, hay fuego, hay deseos
allí donde me recreo.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Anònim a maig 12, 2018 | 13:27
    Anònim maig 12, 2018 | 13:27
    Genio
  2. Icona del comentari de: Pomapetita a desembre 16, 2019 | 18:10
    Pomapetita desembre 16, 2019 | 18:10
    Fantàstic
  3. Icona del comentari de: Anònim a maig 12, 2020 | 22:18
    Anònim maig 12, 2020 | 22:18
    Meravellós
  4. Icona del comentari de: Arques Jordi a desembre 16, 2021 | 22:06
    Arques Jordi desembre 16, 2021 | 22:06
    qualsevol canço del Antonio Gracia Vega et fa un batetjar del cor carregat de tendressa...

Respon a Anònim Cancel·la les respostes

Comparteix

Icona de pantalla completa