Soleiada

En una casa de pagès hi havia/ una donzella que tenia/ els disset anys d’amor


En una casa de pagès hi havia
una donzella que tenia
els disset anys d’amor; i era tan bella,
que la gent d’aquell volt
deien: «És una noia com un sol».
Ella prou la sabia
la parentela que amb el sol tenia:
que cada matinada
per la finestra, a sol ixent badada,
l’astre de foc i ambre
li entrava de ple a ple dintre la cambra,
i ella nua, amb delícia,
s’abandonava a la fulgent carícia.
De tant donar-se a aquestes dolces manyes
va ficar-se-li el sol a les entranyes,
i ben prompte sentia
una ardència dins d’ella que es movia.
«Adéu, la casa meva i els que hi són:
jo prenyada de llum me’n vaig pel món.»
De tots abandonada,
va començar a rodar per l’encontrada.
Estava alegre com l’aucell que vola,
cantava tota sola,
cantava: «Só l’albada
que duc el sol a dins i en só rosada.
Els cabells me rossegen,
els ulls me guspiregen,
els llavis me robiegen,
en les galtes i el front tinc el color
i al pit la gran cremor:
tota jo só claror contra claror».
La gent que la sentia
s’aturava admirada i la seguia:
la seguia pel pla i per la muntanya
per sentir-li cantar la cançó estranya
que l’anava embellint de mica en mica.
Quan ella va sentir-se prou bonica,
va dir: «M’ha arribat l’hora»,
va parar de cantar, i allà a la vora
entrava a una barraca que hi havia.
La gent que a l’entorn era
sols veia un resplendor i sols sentia
el gemec poderós de la partera.
De sobte, les clivelles
del tancat van lluir igual que estrelles.
De seguit s’aixecà gran foguerada,
tota la gent fugia esparverada,
i en la gran soletat només restava
un nin igual que el sol, que caminava
i deia tot pujant amunt la serra:
«Jo vinc per acostar el cel a la terra…».
 

Comentaris

    Àngels Gimeno Abril 13, 2018 9:05 am
    Massa alta la música, no deixa escoltar bé les paraules del poema.
    Anònim Juny 23, 2019 6:20 pm
    Es precios el poema... pero la musica no l'acompanya i la veu li treu tota la màgia... molt agresiva, molt rapida, li falta erotisme, tendresa... Una llàstima!!
    Rossend Octubre 16, 2020 2:32 pm
    Genial.
    NoemíE Octubre 17, 2020 4:00 pm
    Ostres! Quins comentaris! No coneixia el poema i me n020'ha encantat la versió també! Bé Roger Mas i 14!
    Anònim Desembre 23, 2020 11:17 pm
    Si és vol conseguir un so amb bona qualitat, es millor amb auriculars, o una font fiable, normalment en el estudi de gravació fan bones mescles, abans de comentar coses, pensu que tens de escoltar i respectar la feina del artistes i tècnics.

Nou comentari

Les flors de cada mes
Un calendari ens ensenya què floreix, de gener a desembre, en un jardí molt especial de Londres
Més entrades...