Saps?
Deuen ser coses de l’edat,
però més d’un dia em ve al cap
on serem quan els anys
ens pesin a les cames.
I el veïnat,
amb les botigues que han tancat
i aquell sotrac mal asfaltat,
ja no s’assemblarà en res
a aquell carrer tan nostre.
I haurem de cridar el veí
perquè ens arregli aquest estri nou
que no sabem com va.
I sortirem a fer un tomb
fins que el fred de novembre
ens faci girar cua cap a casa.
Ens desvetllarem a mitjanit,
tu tindràs set, jo faré un riu,
i algun ocell perdut farà
que ens adonem que hi ha un terrat
encuriosit i apedaçat,
que està espiant les nostres mans
amb les clivelles paral·leles
de tantes carícies.
I mirant les fotos
emmarcades d’aquest marrec
que ja fa un mes que no ha trucat,
esbossarem un somrís i pararem la taula
fora a la terrassa, tot anar picant.
