Sta guai

Que aquí ningú neix preparat/ ni per ser jove, ni per fer-se gran


La lluna es va banyant de sol,
sense esperar la sort,
sap que esperant s’adorm
i va patint pel temps.

L’essència et fa ser així com ets,
de trossos de matins i nits,
d’abraçades de veritat
i de petons prohibits.

La pluja fa feliç el bosc,
el bé i el mal es van vivint.
Sempre que m’he callat els cops,
se m’han anat quedant per dins.

Si tampoc cal entendre-ho tot,
si no entenem d’encerts i errors
es fa una mica més bonic.

Que aquí ningú neix preparat
ni per ser jove, ni per fer-se gran.
Que anem venint i anem marxant,
si ho fem senzill, ens hi farem menys mal.

Una tornada guai,
que aguanti l’envestida.
No ens cansarem mai
d’estimar esquivant ortigues,
de cantar-te uns lalala.

I es pot respirar
com respiren les tardes,
es pot estimar
com s’estimen els arbres.

Sense que ho vegi ningú,
sense esperar res de ningú.
Aquella cosa que brilla per dins
que et va fent a tu, que em va fent a mi.

Som les llàgrimes dels moments purs,
se’ns assequen i ens fan obrir els ulls.
Som les llàgrimes dels moments purs,
se’ns assequen i ens fan obrir els ulls.

I un sentiment que va quedant suspès,
vol aguantar-se inert entre el vent,
va aprenent de les crostes que es fa
dins aquest horitzó platejat.

I ha plorat igual que jo
i quan riu, riu de veritat.
Quan deixa de pensar en el després
i quan ja no carrega el passat.

Que aquí ningú neix preparat
ni per ser jove, ni per fer-se gran.
Que anem venint i anem marxant,
si ho fem senzill, ens hi farem menys mal.

Una tornada guai,
que aguanti l’envestida.
No ens cansarem mai
d’estimar esquivant ortigues,
de cantar-te uns lalala.
 

 

Nou comentari

Laura
I si l’atzar et porta lluny,/ que els déus et guardin el camí
Més entrades...