També soc jo

Ple de llum i de foscor,/ tan minúscul que faig por


Si mai em veus tornant a peu
i no et conec, recull-me.
Si mai em veus deixant sortir
tot el verí, perdona’m.

També soc jo
el mateix que quan la sort
se t’escapa per ben poc
et fa riure un altre cop.

També soc jo
ple de llum i de foscor,
tan minúscul que faig por.
També soc jo.

Si mai em veus inflant el pit,
parlant de mi, atura’m.
Si mai em veus cridar confós,
cremant-ho tot, abraça’m.

També soc jo
el mateix que quan la sort
se t’escapa per ben poc
et fa riure un altre cop.

També soc jo
ple de llum i de foscor,
tan minúscul que faig por.
També soc jo.

També soc jo
el mateix que quan la sort
se t’escapa per ben poc
et fa riure un altre cop.

També soc jo
ple de llum i de foscor,
tan minúscul que faig por.
També soc jo.

 

Foto: Ateneu de Manlleu

 

Comentaris

    Anònim Novembre 18, 2016 10:49 pm
    Una cançó bonica!

Respon a Anònim Cancel·la les respostes

Luis Claramunt o l’eterna recerca del tresor de la pintura
La Fundació Vila Casas reivindica l’obra d’un artista inclassificable i “maleït” en una exposició
Més entrades...