Tant de bo sigui llarg el viatge,
tant de bo que l’equipatge a cada passa pesi menys.
Tant de bo que quan tornis a casa
no t’atrapi la llàgrima als ulls, que passis full.
Tant de bo la mentida no vagi mai vestida
i que et porti el vent quan vingui el llop.
Tant de bo que la por no s’abraci a la pena.
Tant de bo ens sedueixi el paisatge,
tant de bo que els fantasmes ja no mirin sota el llit,
que la nit no t’apagui l’espelma, que es fongui el neguit.
Tant de bo et donin fil i no et tallin les ales.
Caure sobre vellut, que no et donis per vençut,
tant de bo un dia el nord sigui sud
i que t’envolti la gent de mirada transparent.
Tant de bo sigui llarg el viatge,
tant de bo que mil paraules valguin més que una imatge.
Tant de bo acabi en taules la partida,
que la vida fos més innocent, un joc de nens.
Tant de bo passi un tren cada dia,
que la fi del món no tingui final de via.
Tant de bo quedi pres qui empresona,
que coneguis la felicitat en persona.
Tant de bo dos i dos sumin quatre,
tant de bo creure en la màgia no sigui cosa de tres.
Tant de bo que la sang fos germana
i no l’arma dels impotents, que caiguin panys.
Tant de bo s’obrin totes les portes
i et rebin amb un “Benvinguts!”.
Tant de bo que la vida no fos batalla
i que et tregui a ballar quan balla.
