Te recuerdo Amanda

Son cinco minutos,/ la vida es eterna/ en cinco minutos

Arxivat a: Cançó, El piano

Víctor Jara va néixer el 28 de setembre del 1932 a Chillán Viejo (Xile) i va morir assassinat el 15 de setembre del 1973 a Santiago de Xile. Recordem el músic, compositor, poeta i director teatral tornant a fer el camí que feia Amanda fins a la fàbrica. El resseguim en la versió original i en l’adaptació que en va fer Raimon.
 

Te recuerdo Amanda,
la calle mojada,
corriendo a la fábrica
donde trabajaba Manuel.
La sonrisa ancha,
la lluvia en el pelo,
no importaba nada,
ibas a encontrarte con él,
con él, con él, con él, con él.
Son cinco minutos,
la vida es eterna
en cinco minutos.
Suena la sirena
de vuelta al trabajo
y tú caminando
lo iluminas todo,
los cinco minutos
te hacen florecer.

Te recuerdo Amanda
la calle mojada
corriendo a la fábrica
donde trabajaba Manuel.
La sonrisa ancha,
la lluvia en el pelo,
no importaba nada,
ibas a encontrarte con él,
con él, con él, con él.
Que partió a la sierra
que nunca hizo daño
que partió a la sierra
y en cinco minutos
quedó destrozado,
suena la sirena
de vuelta al trabajo,
muchos no volvieron,
tampoco Manuel.

Te recuerdo Amanda,
la calle mojada,
corriendo a la fábrica
donde trabajaba Manuel.



Et recorde Amanda
els carrers mullant-se
anant a la fàbrica,
allà on treballava Manuel.
El somriure ample,
la pluja a la cara
res no t’importava
perquè et trobaries amb ell,
amb ell, amb ell, amb ell, amb ell.
Només una estona
la vida és eterna en aquesta estona.
Sona la sirena,
torna a la faena
i tu caminaves
tot ho il·luminaves
i la curta estona
et va fer florir.

Et recorde Amanda
els carrers mullant-se
anant a la fàbrica,
allà on treballava Manuel.
El somriure ample,
la pluja a la cara
res no t’importava
perquè et trobaries amb ell,
amb ell, amb ell, amb ell, amb ell.
Que marxà a la serra
que gens de mal feia
que marxà a la serra
i en ben poca estona
ells el destrossaren.
Sona la sirena,
torna a la faena
molts ja no tornaren
tampoc el Manuel.

Et recorde Amanda,
els carrers mullant-se,
anant a la fàbrica
allà on treballava Manuel.

 

Foto: latinorebels.com

Nou comentari

Estimar-te com la terra
I al record les tardes bones / i cançons a mig desfer
Més entrades...
El pitjor buit d'una mare
14 dones comparteixen el dolor d'haver perdut els fills que van engendrar
Més entrades...