Te recuerdo Amanda

Son cinco minutos,/ la vida es eterna/ en cinco minutos

Víctor Jara va néixer el 28 de setembre del 1932 a Chillán Viejo (Xile) i va morir assassinat el 15 de setembre del 1973 a Santiago de Xile. Recordem el músic, compositor, poeta i director teatral tornant a fer el camí que feia Amanda fins a la fàbrica. El resseguim en la versió original i en l’adaptació que en va fer Raimon.


Te recuerdo Amanda,
la calle mojada,
corriendo a la fábrica
donde trabajaba Manuel.
La sonrisa ancha,
la lluvia en el pelo,
no importaba nada,
ibas a encontrarte con él,
con él, con él, con él, con él.
Son cinco minutos,
la vida es eterna
en cinco minutos.
Suena la sirena
de vuelta al trabajo
y tú caminando
lo iluminas todo,
los cinco minutos
te hacen florecer.

Te recuerdo Amanda
la calle mojada
corriendo a la fábrica
donde trabajaba Manuel.
La sonrisa ancha,
la lluvia en el pelo,
no importaba nada,
ibas a encontrarte con él,
con él, con él, con él.
Que partió a la sierra
que nunca hizo daño
que partió a la sierra
y en cinco minutos
quedó destrozado,
suena la sirena
de vuelta al trabajo,
muchos no volvieron,
tampoco Manuel.

Te recuerdo Amanda,
la calle mojada,
corriendo a la fábrica
donde trabajaba Manuel.


Et recorde Amanda
els carrers mullant-se
anant a la fàbrica,
allà on treballava Manuel.
El somriure ample,
la pluja a la cara
res no t’importava
perquè et trobaries amb ell,
amb ell, amb ell, amb ell, amb ell.
Només una estona
la vida és eterna en aquesta estona.
Sona la sirena,
torna a la faena
i tu caminaves
tot ho il·luminaves
i la curta estona
et va fer florir.

Et recorde Amanda
els carrers mullant-se
anant a la fàbrica,
allà on treballava Manuel.
El somriure ample,
la pluja a la cara
res no t’importava
perquè et trobaries amb ell,
amb ell, amb ell, amb ell, amb ell.
Que marxà a la serra
que gens de mal feia
que marxà a la serra
i en ben poca estona
ells el destrossaren.
Sona la sirena,
torna a la faena
molts ja no tornaren
tampoc el Manuel.

Et recorde Amanda,
els carrers mullant-se,
anant a la fàbrica
allà on treballava Manuel.
 

Foto: latinorebels.com

Comentaris

    Anònim Setembre 16, 2016 10:52 pm
    De cop he tornat a sentir que tinc nomes 15 anys i m.emociono amb Victor Jara.
    Anònim Setembre 15, 2017 10:14 pm
    Emocionant!! Preciossss
    Anònim Setembre 16, 2017 12:08 am
    Una canción que me emociona hasta las lágrimas. Preciosa
    Anònim Setembre 15, 2019 4:07 pm
    Es realitat sempre trobem a faltar un ser estimat
    PepiG Setembre 15, 2020 9:43 pm
    Sempro que la sento, sento tristesa.
    Mercé Setembre 17, 2020 5:30 pm
    Sempre em fa plorar ..
    Anònim Setembre 29, 2020 12:48 pm
    Mi compañera la cantaba siempre y me encanta.Eso era ya hace más de 40 años.siento añoranza.
    Muntsa Lacima Setembre 15, 2021 9:00 pm
    Jara i Raimon,quina meravella.
    Rodriguez Maria del Carmen Setembre 16, 2021 4:11 pm
    Cancion maravillosa e inolvidable,esta en los bonitos recuerdos de mi prima juventud

Nou comentari

Quan Robert Capa va retratar la guerra a Aitona
Hi havia arribat com a fotoperiodista de la darrera ofensiva de l'exèrcit republicà a Catalunya
Més entrades...