La despertarà el vent, d’un cop als finestrons.
És tan llarg i ample el llit i són freds els llençols.
Amb els ulls mig tancats, buscarà una altra mà,
sense trobar ningú, com ahir, com demà.

La seva soledat és el fidel amant
que coneix el seu cos plec a plec, pam a pam.
Escoltarà el miol d’un gat capat i vell
que en els seus genolls dorm els llargs vespres d’hivern.

Hi ha un missal adormit damunt de la tauleta,
i un got d’aigua mig buit quan es lleva la tieta.
Hi ha un missal adormit damunt de la tauleta,
i un got d’aigua mig buit.

I un mirall esquerdat que li diu: Ja et fas gran,
com ha passat el temps, com han volat els anys.
Com somnis de jovent pels carres s’han perdut.
Com s’arruga la pell, com s’ensorren ells ulls.

La portera al seu pas dibuixarà un somrís
amb l’orgull de qui té algú per escalfar-li el llit.
I com cada dia el mateix: agafar l’autobús
per treballar al despatx d’un advocat gandul.

Amb qui en un altre temps ella es feia l’estreta.
D’això en fa tant de temps, que ni ho recorda la tieta.
Amb qui en un altre temps ella es feia l’estreta.
D’això en fa tant de temps, que ni ho recorda la tieta.

La que sempre té un plat quan arriba Nadal,
la que no vol ningú si un bon dia pren mal.
La que no té més fills que el fill del seu germà.
La que diu: Tot va bé. La que diu: Tant se val.

I el Diumenge de Rams comprarà al seu fillol
un palmó llarg i blanc i un parell de mitjons,
i a l’església tots dos faran com fa el mossèn.
I lloaran Jesús que entra a Jerusalem.

Li darà vint durets per obrir una llibreta:
cal estalviar els diners com sempre ha fet la tieta.
Li darà vint durets per obrir una llibreta:
cal estalviar els diners.

I un dia s’ha de morir, més o menys com tothom.
Se l’endurà una grip cap al forat profund.
Però ella ja haurà pagat el nínxol, el taüt,
els salms dels capellans i les misses de difunts.

I les flors que han de seguir el seu enterrament
són coses que sovint les oblidem la gent,
i fan tan bonic les flors amb negres draps penjant,
i al darrere uns amics descoberts fa un instant.

I una esquela que ens diu que s’ha mort la senyoreta.
Que descansi en pau, amén. I oblidarem la tieta.


Foto: Hernán Piñera

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Anònim a novembre 05, 2019 | 14:47
    Anònim novembre 05, 2019 | 14:47
    https://www.youtube.com/watch?v=k0YkmqhqGXU
  2. Icona del comentari de: Anònim a desembre 28, 2020 | 05:52
    Anònim desembre 28, 2020 | 05:52
    Una maravella, que fa pensá molt♥️
  3. Icona del comentari de: Anònim a desembre 28, 2020 | 17:31
    Anònim desembre 28, 2020 | 17:31
    Cim quan era petita, ma mare em va ensenyar a escoltar i no sols sentir, la música. I ho va fer amb aquest GRAN, Joan M. gràcies perque quan escolt la teva poesia, ni puc deixar d'emocionar-me
  4. Icona del comentari de: Francesc a octubre 27, 2021 | 12:14
    Francesc octubre 27, 2021 | 12:14
    Es la pura realitat de la vida, ens i veiem reflectits molts de nosaltres, per desgracia la vellesa te aquet final, tan trist com la canço del Joan Manuel Serrat.

Respon a Anònim Cancel·la les respostes

El piano

Comparteix

De mi

Som de carn i os i som esquerda
Comparteix

Paranoid Android

When I am king / You will be first against the wall
Comparteix

No ho puc fer per tu

Si ets bo per començar, també vull veure si ho acabes
Comparteix

Something

I don't want to leave her now/ You know I believe and how

Passadís

Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari

Comparteix