La tieta

La seva soledat és el fidel amant/ que coneix el seu cos plec a plec, pam a pam


La despertarà el vent, d’un cop als finestrons.
És tan llarg i ample el llit i són freds els llençols.
Amb els ulls mig tancats, buscarà una altra mà,
sense trobar ningú, com ahir, com demà.

La seva soledat és el fidel amant
que coneix el seu cos plec a plec, pam a pam.
Escoltarà el miol d’un gat capat i vell
que en els seus genolls dorm els llargs vespres d’hivern.

Hi ha un missal adormit damunt de la tauleta,
i un got d’aigua mig buit quan es lleva la tieta.
Hi ha un missal adormit damunt de la tauleta,
i un got d’aigua mig buit.

I un mirall esquerdat que li diu: Ja et fas gran,
com ha passat el temps, com han volat els anys.
Com somnis de jovent pels carres s’han perdut.
Com s’arruga la pell, com s’ensorren ells ulls.

La portera al seu pas dibuixarà un somrís
amb l’orgull de qui té algú per escalfar-li el llit.
I com cada dia el mateix: agafar l’autobús
per treballar al despatx d’un advocat gandul.

Amb qui en un altre temps ella es feia l’estreta.
D’això en fa tant de temps, que ni ho recorda la tieta.
Amb qui en un altre temps ella es feia l’estreta.
D’això en fa tant de temps, que ni ho recorda la tieta.

La que sempre té un plat quan arriba Nadal,
la que no vol ningú si un bon dia pren mal.
La que no té més fills que el fill del seu germà.
La que diu: Tot va bé. La que diu: Tant se val.

I el Diumenge de Rams comprarà al seu fillol
un palmó llarg i blanc i un parell de mitjons,
i a l’església tots dos faran com fa el mossèn.
I lloaran Jesús que entra a Jerusalem.

Li darà vint durets per obrir una llibreta:
cal estalviar els diners com sempre ha fet la tieta.
Li darà vint durets per obrir una llibreta:
cal estalviar els diners.

I un dia s’ha de morir, més o menys com tothom.
Se l’endurà una grip cap al forat profund.
Però ella ja haurà pagat el nínxol, el taüt,
els salms dels capellans i les misses de difunts.

I les flors que han de seguir el seu enterrament
són coses que sovint les oblidem la gent,
i fan tan bonic les flors amb negres draps penjant,
i al darrere uns amics descoberts fa un instant.

I una esquela que ens diu que s’ha mort la senyoreta.
Que descansi en pau, amén. I oblidarem la tieta.


Foto: Hernán Piñera

Comentaris

    Magda17 Gener 5, 2017 4:04 pm
    Quant escoltava aquesta cançó en els meus quinze anys , mai vaig pensar que jo seria aquesta tieta, sols difereixo d'ella en la part del rosari, això no vol dir que amb el temps també acabi tancant el cercle
    Mercé Gener 30, 2017 5:01 pm
    Sempre de jove quan escoltaba aquesta canço en feia molta por acabar així, i durant uns anys m'he oblidat, peró en aquets moments tot sobint i penso i puc dir que vaig cami de ser "la tieta"
    Marissa Gener 30, 2017 5:13 pm
    És tan bonica com trista, em fa tanta pena quan l'escolto......... peró és preciosa i em fa pensar amb la soledat de aquelles persones que han tingut una vida com la tieta. Com escriu en Serrat, per a mi un dels millors cantoautors, sense dubte tot un geni
    Anònim Febrer 2, 2017 2:31 pm
    Tot i no ser Serratista, es tot un orgull tenir cançons de valors com aquesta...per la Tietes, també!!! Gràcies
    Anònim Juny 1, 2017 5:54 pm
    Aquesta cançó de Serrat ès molt real, però tot ès molt trist perquè també aquí pagan molt poca cosa, per el treball per molta gent ès fé la feina y de la feina a casa, trovo que ès normal, però penso que amb els anys la gent per el respecta, res no estic massa inspirada, estalvià avui dia no et donan res, La Caixa sensa més ni un euro, es una vergonya. En aquesta canço Serrat fa una tieta que no li falta res més que l´amor de una persona, pero no li falta ni un duro. De això qui en té la culpa? tenim dret a una llibertat, no tothom es casa, no tots podem viure sempre amb juventud, ferse gran ès sapiguer i poguer dir ajudem.
    Anònim Juny 1, 2017 7:08 pm
    Jo no vaig que les meves nebodes em diguéssin tieta. Em diuen pel meu nom , i tot per la cançó del Serrat. Fa gràcia ara que soc mare i elle ja en tenen més de 20.
    QUIQUE Juny 12, 2017 1:01 pm
    EN MI PEOR DEPRESIÓN ENTRE LOS 22 Y 24 AÑOS, ME PONÍA ESTA CANCIÓN PORQUE ME AYUDABA A ROMPER A LLORAR CUANDO LO NECESITABA. TAL ERA LA PENA QUE ME AFLIGÍA. PERO A PESAR DE LO TRISTE, ES UNA DE MIS PREFERIDAS. TRISTE PERO HERMOSA.
    Anònim Desembre 12, 2018 4:19 pm
    Les tietes d'avui dia s'ho munten més bé que la tieta del Serrat. I es el que han de fer, gaudir la vida al màxim. Això es un estereotip d'abans sobre les dones que quedaven solteres, ni cas, perque res garanteix que l'altra gent sigui més feliç que elles. Endavant tietes ! :)
    OlgaDTorello Gener 1, 2020 4:21 pm
    La tieta de Serrat, està inspirada en La seva cosina gran, que treballaba a la Telefònica, junt amb la meva tieta i 50 dones més a unes sales enormes on feien la facturació de la compañia..... i és un fidel reflex de les tietes d'aquella generaciö, les nascudes als anys 20/30.... Jo vaig cuidar la meva fins q va morir fa poc a casa meva ,doncs era la germana de la meva mare, i era tal cual la cançó... i com ella moltes de les companyes a les q vaig conèixer molt bé. De les millors creacions de Serrat...i aquesta és la seva historia

Nou comentari

Juan Miguel Morales
Envia'ns un àngel que sigui com tu
Aniré com quan anàvem junts/ darrere les teves passes,/ d'esquena al futur
Més entrades...
Les flors de cada mes
Un calendari ens ensenya què floreix, de gener a desembre, en un jardí molt especial de Londres
Més entrades...