La despertarà el vent, d’un cop als finestrons.
És tan llarg i ample el llit i són freds els llençols.
Amb els ulls mig tancats, buscarà una altra mà,
sense trobar ningú, com ahir, com demà.

La seva soledat és el fidel amant
que coneix el seu cos plec a plec, pam a pam.
Escoltarà el miol d’un gat capat i vell
que en els seus genolls dorm els llargs vespres d’hivern.

Hi ha un missal adormit damunt de la tauleta,
i un got d’aigua mig buit quan es lleva la tieta.
Hi ha un missal adormit damunt de la tauleta,
i un got d’aigua mig buit.

I un mirall esquerdat que li diu: Ja et fas gran,
com ha passat el temps, com han volat els anys.
Com somnis de jovent pels carres s’han perdut.
Com s’arruga la pell, com s’ensorren ells ulls.

La portera al seu pas dibuixarà un somrís
amb l’orgull de qui té algú per escalfar-li el llit.
I com cada dia el mateix: agafar l’autobús
per treballar al despatx d’un advocat gandul.

Amb qui en un altre temps ella es feia l’estreta.
D’això en fa tant de temps, que ni ho recorda la tieta.
Amb qui en un altre temps ella es feia l’estreta.
D’això en fa tant de temps, que ni ho recorda la tieta.

La que sempre té un plat quan arriba Nadal,
la que no vol ningú si un bon dia pren mal.
La que no té més fills que el fill del seu germà.
La que diu: Tot va bé. La que diu: Tant se val.

I el Diumenge de Rams comprarà al seu fillol
un palmó llarg i blanc i un parell de mitjons,
i a l’església tots dos faran com fa el mossèn.
I lloaran Jesús que entra a Jerusalem.

Li darà vint durets per obrir una llibreta:
cal estalviar els diners com sempre ha fet la tieta.
Li darà vint durets per obrir una llibreta:
cal estalviar els diners.

I un dia s’ha de morir, més o menys com tothom.
Se l’endurà una grip cap al forat profund.
Però ella ja haurà pagat el nínxol, el taüt,
els salms dels capellans i les misses de difunts.

I les flors que han de seguir el seu enterrament
són coses que sovint les oblidem la gent,
i fan tan bonic les flors amb negres draps penjant,
i al darrere uns amics descoberts fa un instant.

I una esquela que ens diu que s’ha mort la senyoreta.
Que descansi en pau, amén. I oblidarem la tieta.


Foto: Hernán Piñera

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Magda17 a gener 05, 2017 | 16:04
    Magda17 gener 05, 2017 | 16:04
    Quant escoltava aquesta cançó en els meus quinze anys , mai vaig pensar que jo seria aquesta tieta, sols difereixo d'ella en la part del rosari, això no vol dir que amb el temps també acabi tancant el cercle
  2. Icona del comentari de: Mercé a gener 30, 2017 | 17:01
    Mercé gener 30, 2017 | 17:01
    Sempre de jove quan escoltaba aquesta canço en feia molta por acabar així, i durant uns anys m'he oblidat, peró en aquets moments tot sobint i penso i puc dir que vaig cami de ser "la tieta"
  3. Icona del comentari de: Marissa a gener 30, 2017 | 17:13
    Marissa gener 30, 2017 | 17:13
    És tan bonica com trista, em fa tanta pena quan l'escolto......... peró és preciosa i em fa pensar amb la soledat de aquelles persones que han tingut una vida com la tieta. Com escriu en Serrat, per a mi un dels millors cantoautors, sense dubte tot un geni
  4. Icona del comentari de: Anònim a febrer 02, 2017 | 14:31
    Anònim febrer 02, 2017 | 14:31
    Tot i no ser Serratista, es tot un orgull tenir cançons de valors com aquesta...per la Tietes, també!!! Gràcies
  5. Icona del comentari de: Anònim a juny 01, 2017 | 17:54
    Anònim juny 01, 2017 | 17:54
    Aquesta cançó de Serrat ès molt real, però tot ès molt trist perquè també aquí pagan molt poca cosa, per el treball per molta gent ès fé la feina y de la feina a casa, trovo que ès normal, però penso que amb els anys la gent per el respecta, res no estic massa inspirada, estalvià avui dia no et donan res, La Caixa sensa més ni un euro, es una vergonya. En aquesta canço Serrat fa una tieta que no li falta res més que l´amor de una persona, pero no li falta ni un duro. De això qui en té la culpa? tenim dret a una llibertat, no tothom es casa, no tots podem viure sempre amb juventud, ferse gran ès sapiguer i poguer dir ajudem.
  6. Icona del comentari de: Anònim a juny 01, 2017 | 19:08
    Anònim juny 01, 2017 | 19:08
    Jo no vaig que les meves nebodes em diguéssin tieta. Em diuen pel meu nom , i tot per la cançó del Serrat. Fa gràcia ara que soc mare i elle ja en tenen més de 20.
  7. Icona del comentari de: QUIQUE a juny 12, 2017 | 13:01
    QUIQUE juny 12, 2017 | 13:01
    EN MI PEOR DEPRESIÓN ENTRE LOS 22 Y 24 AÑOS, ME PONÍA ESTA CANCIÓN PORQUE ME AYUDABA A ROMPER A LLORAR CUANDO LO NECESITABA. TAL ERA LA PENA QUE ME AFLIGÍA. PERO A PESAR DE LO TRISTE, ES UNA DE MIS PREFERIDAS. TRISTE PERO HERMOSA.
  8. Icona del comentari de: Anònim a desembre 12, 2018 | 16:19
    Anònim desembre 12, 2018 | 16:19
    Les tietes d'avui dia s'ho munten més bé que la tieta del Serrat. I es el que han de fer, gaudir la vida al màxim. Això es un estereotip d'abans sobre les dones que quedaven solteres, ni cas, perque res garanteix que l'altra gent sigui més feliç que elles. Endavant tietes ! :)
  9. Icona del comentari de: OlgaDTorello a gener 01, 2020 | 16:21
    OlgaDTorello gener 01, 2020 | 16:21
    La tieta de Serrat, està inspirada en La seva cosina gran, que treballaba a la Telefònica, junt amb la meva tieta i 50 dones més a unes sales enormes on feien la facturació de la compañia..... i és un fidel reflex de les tietes d'aquella generaciö, les nascudes als anys 20/30.... Jo vaig cuidar la meva fins q va morir fa poc a casa meva ,doncs era la germana de la meva mare, i era tal cual la cançó... i com ella moltes de les companyes a les q vaig conèixer molt bé. De les millors creacions de Serrat...i aquesta és la seva historia
  10. Icona del comentari de: Empar a desembre 22, 2023 | 18:52
    Empar desembre 22, 2023 | 18:52
    El meu pare lescomtava perquè ell tenia una tieta. Jo crec que no cal estalviar tant i viure més la vida. Com a mínim, viatjar

Respon a Marissa Cancel·la les respostes

Comparteix

Icona de pantalla completa