“Després de més de quaranta dies a casa, ens presentem a casa vostra amb aquesta cançó. Perquè us enyoram. Segur que ben aviat ens podrem veure als escenaris!” Versionant a cappella Lluís Llach, O’Veus, un grup de la comarca mallorquina del Raiguer, ens recorda que, malgrat la boira, cal caminar.
Si em dius adeu,
vull que el dia sigui net i clar,
que cap ocell
trenqui l’harmonia del seu cant.
Que tinguis sort
i que trobis el que t’ha mancat
en mi.
Si em dius “et vull”,
que el sol faci el dia molt més llarg,
i així, robar
temps al temps d’un rellotge aturat.
Que tinguem sort,
que trobem tot el que ens va mancar
ahir.
I així pren tot el fruit que et pugui donar
el camí que, a poc a poc, escrius per a demà.
Què demà mancarà el fruit de cada pas;
per això, malgrat la boira, cal caminar.
Si vens amb mi,
no demanis un camí planer,
ni estels d’argent,
ni un demà ple de promeses, sols
un poc de sort,
i que la vida ens doni un camí
ben llarg.
20
3
