“Després de més de quaranta dies a casa, ens presentem a casa vostra amb aquesta cançó. Perquè us enyoram. Segur que ben aviat ens podrem veure als escenaris!” Versionant a cappella Lluís Llach, O’Veus, un grup de la comarca mallorquina del Raiguer, ens recorda que, malgrat la boira, cal caminar.


Si em dius adeu,
vull que el dia sigui net i clar,
que cap ocell
trenqui l’harmonia del seu cant.

Que tinguis sort
i que trobis el que t’ha mancat
en mi.

Si em dius “et vull”,
que el sol faci el dia molt més llarg,
i així, robar
temps al temps d’un rellotge aturat.

Que tinguem sort,
que trobem tot el que ens va mancar
ahir.

I així pren tot el fruit que et pugui donar
el camí que, a poc a poc, escrius per a demà.
Què demà mancarà el fruit de cada pas;
per això, malgrat la boira, cal caminar.

Si vens amb mi,
no demanis un camí planer,
ni estels d’argent,
ni un demà ple de promeses, sols
un poc de sort,
i que la vida ens doni un camí
ben llarg.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Cristina Llabrés a abril 28, 2020 | 14:49
    Cristina Llabrés abril 28, 2020 | 14:49
    Sempre és un plaer que la música arribi a quanta més gent millor! I més en aquets moments...! Per tant, gràcies per compartir-ho al vostre diari! Molta salut...!
  2. Icona del comentari de: Anònim a abril 29, 2020 | 16:37
    Anònim abril 29, 2020 | 16:37
    Molt agraïda de sentir les vostres veus i aquesta canço tan oportuna, en aquests dies tan inquietants que estam vivint. Gràcies O' Veus per aquesta iniciativa.

Respon a Anònim Cancel·la les respostes

Comparteix