Si no hi ha res etern,
ni els calés ni la feina,
ni els amics ni els amants,
els somnis somiats,

els moments viscuts
són com fulles al vent,
se les emporta enllà
i capriciós les fa tornar.

Tornaràs a sofrir, tornaràs a plorar,
tornaràs a sentir, tornaràs a somriure,
tornaràs a somiar, i la lletra de l’himne
sobreviurà a la cançó.

Els petons robats,
els tresors perduts,
els oblidats són com fulles
que el vent s’emporta enllà
i capriciós les fa tornar.

Tornaràs a mentir,
tornaràs a pregar,
tornaràs a creure,
tornaràs a fer-ho veure,
tornaràs a volar.

Si no hi ha res etern,
la ressaca de dia
ni la botella de nit,
els somriures forçats,

els sanglots fingits
són com paraules al vent,
malentesos passats
que arreglaràs qui sap quan.

Tornaràs a sentir,
tornaràs a plorar,
tornaràs a beure,
tornaràs a viure,
tornaràs a tremolar.

Nou comentari

Comparteix