Trec el cap
per la finestra del vagó,
veig algú
que espera a l’estació
amb un paper
que duu el meu nom.
Pujo a un cotxe
que té més anys que jo,
a la ràdio sona la cançó
take me home,
country roads.
I el cor em diu
que tot anirà bé.
I ara el món em diu
que tot anirà bé.
Quan cau el sol,
parem a una pensió,
els queda lliure una habitació
al costat del menjador.
A mitjanit, de sobte sento un crit,
i algú que riu em fa sortir del llit:
t’esperem, diu, al segon pis.
I el cor em diu
que tot anirà bé.
I ara el món em diu
que tot anirà bé.
I el cor em diu
que tot anirà bé.
I ara el món em diu
que tot anirà bé.
I ara, vint anys després,
recordo aquell moment,
i ens veig a tots tan bé.
Tornaria a agafar el tren,
tornaria a aquell hotel,
per trobar-te entre la gent.
I el cor em diu
que tot anirà bé.
I ara el món em diu
que tot anirà bé.
I el cor em diu
que tot anirà bé.
I ara el món em diu
que tot anirà bé.
