Trans mides

Els Camps Elisis semblen de cotó

Arxivat a: Cançó, Música, El piano


Flocs en el teu vestit,
el plec en part t’ofèn,
plet a deshores, fòbia
entre un ninot i un pres.
Poc et put el peu per poc que et put agafa el record,  
poc et put el peu de rei, et put, et put el fet.

Niuets de rata clous,
camins de fems brodats,
somni d’Heràclit i s’ha cruspit l’ahir.
Cossos decrèpits, flors,
un fanalet despert
enrere, Mides rei,
embadalit cosint pell d’or
un il·lús entre fils,
mal al pit, no es queixa.

Xai, xirubé,
embadalits en veure’ns.
Xai, reietó,
embadalits en veure’ns.
Xai, xirubé.
embadalits en veure’ns.
Xai, reietó,
embadalit l’speed no es fon.
Ballarem al vent, a deshora surt el sol.
Els Camps Elisis semblen de cotó,
un walkie-talkie xerricant,
tancant brides amb pany i clau dos cops.
Si em moro aquí mateix, vaig dir,
moriré amb la falç ben tendra.

Xai, xirubé,
aixalaiarem la cara,
xai, xirubé,
aixalaiarem la cara,
xai, xirubé,
tots axalaiem la cara.
xai, reietó
assumirem el repte.

Axalaiarem la cara,
aixalaiarem la cara,
Xai, xirubé,
aixalaiarem la cara,
xai, xirubé,
tot axalaiant la cara.
Xai, reietó,
aixalaiarem la cara,
xai, mira-ho bé,
assumirem el repte.
 

Foto: Facebook Adrià Puntí

Nou comentari

Sorolla i la llum
Un recorregut per 14 pintures de l'artista valencià que mostren l'evolució de la seva obra
Més entrades...