Un tros de cel i de sol

Has jugat a insinuar-te, a seduir el bon temps, a dir-li: vine, et vull amb mi

Arxivat a: Acords, El piano

Bon dia per tothom
els núvols se’n van,
les muntanyes es queden.

Fàcil, Oques Grasses
 

Foto: Francesco Scaramella


Pujaré al terrat, prendré el sol i no pensaré en res.
 
Ho has pensat, ho has dit i ho has fet. Dos pisos. Són trenta-vuit les escales que t’enlairen fins a aquest paradís d’estar per casa.
 
Et treus les sabates: és un gest petit, però un plaer que t’allibera. Fa una setmana que has dit adéu a les mitges. Fa un mes que portes vestits de l’estiu passat. T’és igual si encara era massa aviat, si anaves al revés del món: no te’n podies estar. Sempre t’ha costat esperar el que desitges. Has jugat a insinuar-te, a seduir el bon temps, a dir-li: vine, et vull amb mi.
 
T’estires. Passa un núvol que també fa diumenge. Mandrós, sense pressa, sembla que badalli allà dalt. Li supliques que no et faci ombra i t’envia una mica d’aire. Passes la mà pel braç que et comença a cremar. Respires el juny. Pugen els veïns del segon primera i esmorzen a quarts d’una mentre escolten swing.   
 
T’aixeques. Les sabates. Et pentines els cabells amb els dits. Tant de bo et poguessis endur un tros de cel i de sol dins la pell. Per si mai tens les trenta-vuit escales massa lluny. Per si mai tens els núvols massa a prop. 

Nou comentari

Dancing In the Dark
I check my look in the mirror/ I wanna change my clothes, my hair, my face
Més entrades...
Les flors de cada mes
Un calendari ens ensenya què floreix, de gener a desembre, en un jardí molt especial de Londres
Més entrades...