Com algú que arriba a la teva ciutat,
i no sap què hi trobarà.
Jo no vull sentir-me com un estrany,
de peu aquí al teu davant.
Tu ho esperes tot de mi,
jo ho espero tot de tu.
Tu em demanes que et faci feliç
i jo et donc més del que puc.
Per fi hem coincidit
i en un instant el món
pot convertir-se en el paradís
només podem canviar-lo tu i jo.
Recordo el dia que em vas dir
si et podia escoltar.
Jo tenia els ulls cansats,
m’acabava de llevar.
Tu ho sabies tot de mi,
jo no sabia res de tu.
Però amb el temps m’has anat captivant,
ara sé tot el que vull.
Avui podrem estar junts
i perdre’ns al paradís,
en una estona al teu costat
vull que ho siguis tot per mi.
Seré tot el que tu vulguis,
tu pots desitjar-ho tot.
El món serà com tu vulguis,
només podem canviar-lo tu i jo.
Tu ets la cançó
que potser escriuré demà,
serà el nostre petit secret,
ningú la podrà escoltar, només tu i jo.
Podrem aconseguir el que vulguis,
tu pots desitjar-ho tot.
Podrem arribar allà on vulguis,
només cal imaginació.
Seré tot el que tu vulguis,
pots imaginar-t’ho tot.
El món serà com tu vulguis,
només podem canviar-lo tu i jo.
Carles Sabater en un concert de Sau, l’any 1989 a l’Stinger de Ripoll. Foto: Eudald Picas/LaMarxa de Catalunya
