Marina Rossell ha escrit una cançó arran del que estem vivint. Us convidem a escoltar-la i a llegir com ella mateixa ens explica com ha nascut.


Vinc de fer molts viatges i aquesta primavera havia de fer tota una gira a Berlín, a Medellín, Bogotà, Buenos Aires, Montevideo, Paraguai…, i també havia de començar els assajos del disc que sortiria per Nadal. Aquest era el meu pla. Quan va sortir la notícia, vaig decidir fer sola aquest confinament, perquè era conscient que havia viatjat molt i que potser el podia tenir i encomanar. I em vaig recloure en mi.


A les xarxes socials, a les televisions i a la ràdio hi havia molt brogit, i em vaig fixar en un tuit de la Núria Graham que deia: “No estic d’humor per generar contingut i fer un live, de fet, a moments em trobo bastant fatal i ploro, així que no estic en un gran moment per entretenir-vos”. Vaig veure que el Ferran Palau -els dos cantants m’agraden molt- li va dir: “Estic igual que tu”. Veure que aquesta generació que té trenta o quaranta anys menys se sentia com jo se’m va quedar al cap. Per altra banda, a la televisió italiana un nen sortia en un balconet i deia a una nena: “Tutto andrà bene!” I ella contestava: “Tutto andrà bene!” I sortia una dona forta, amb una veu potent: “Tutto andrà bene!” I un altre home, d’un altre balcó. I de mica en mica, es creava una polifonia amb el que després ha esdevingut un lema que ha travessat tota Itàlia.

En aquestes dues imatges contraposades vaig trobar l’estímul i l’ànim per anar cap enfora. És així com a casa, mentre feia el dinar, vaig agafar la guitarra i vaig començar a cantar: “Tutto andrà bene”. La mateixa nit ho vaig escoltar, no em va agradar i em vaig desanimar, però vaig ensenyar la primera versió al Ramon Oller i a la Gemma Ventura, i em van animar a continuar. L’endemà m’hi vaig capbussar totalment. Vaig fer dieta absoluta de notícies i de mòbil. Li vaig cantar per telèfon al Jaume Sisa, i em va dir: “Poleix-la, tira-la endavant!”, el Josep Tero, també m’ho va dir. I per últim, li vaig enviar al David Carabén, perquè volia una mirada tècnica, i li vaig dir: “Ho he gravat amb el mòbil, no sé si té la qualitat suficient, però no em veig en cor de gravar-ho amb el Pro Tools, em desbordarà.” I em va dir: “Se sent bé, publica-la!” I així ho he fet.

El vídeo, que l’ha fet Guillem Martos des de casa seva, volia que fos molt sobri i que mostrés el moment en què, a les 20.00, tots sortim al balcó i a les finestres per aplaudir.


Tutto andrà bene!


Tutto andrà bene!
Sí, tot anirà bé!
Tutto andrà bene!
Sí, tot anirà bé!

I sentirem de nou
l’olor del vent i el sol,
i haurem creat
un clima de confiança.

Tot el que érem s’ha ensorrat,
res serà igual:
ni tu, ni jo, ni el món sencer.

Sí, tot anirà bé!
Tutto andrà bene!
Sí, tot anirà bé!
Tutto andrà bene!

Sabíem que érem fràgils,
però ho hem ben bé oblidat.
Ens hem d’ajudar a riure,
ara, a viure, a riure,
a viure i a seguir.

Sí, tot anirà bé!
Tutto andrà bene!
Sí, tot anirà bé!
Tutto andrà bene!

Recordarem els nostres morts
i els seus noms
brillant a les estrelles.

Pregarem que no porti pols el vent
i ni el camí.

Sí, tot anirà bé!
Tutto andrà bene!
Sí, tot anirà bé!
Tutto andrà bene!

I tornarem a dinar davant del mar.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Josep Solés a abril 01, 2020 | 15:07
    Josep Solés abril 01, 2020 | 15:07
    Dons si tot canviara i moltes coses aniran més bé.El cas del nostre país. Si nosaltres volem i voler és poder com estem demostrant tots els catalans i no parem,ni un pas enrera ens torna venir ja la nova oportunitat per tombar definitivament demostrant a Europa i al món que som un sol i gran poble i en la ilusion de demostrar que som capaços de fer les millors coses ara i avui i en aquests difícils moments Demanem poguer-ho demostrar.
  2. Icona del comentari de: pakofanes a abril 01, 2020 | 20:29
    pakofanes abril 01, 2020 | 20:29
    I reconstruirem el Pont amb el Sol i els cavallets de Mar que es va endur el Gloria . I reconstruirem , millor, la Terra després del Covid. O no! Amb la teva cançó d'avui i totes les teves cançons, Marina, has reconstruït molt. Avanti.

Nou comentari

El piano

Comparteix

La nova cançó de Joan Dausà

Sortegem 3 entrades dobles per la festa de presentació a l'Antiga Fàbrica Estrella Damm
Comparteix

The Look of Love

Nina Simone, Dionne Warwick i Diana Krall canten la cançó popularitzada per Dusty Springfield
Comparteix

Jove per sempre

Que sempre facis coses per als altres i deixis que ells les facin per a tu
Comparteix

Bob Dylan, només ho sap el vent

Per quants camins l'home haurà de passar/ abans que arribi a ser algú?

Passadís

Comparteix

Les mans del metro de Nova York

14 fotografies que retraten gestos, guants i dits durant un trajecte subterrani
Comparteix

Paraules (úniques) d’amor

14 dibuixos descriuen mots singulars d'arreu del món relacionats amb l'art d'estimar
Comparteix

El naïf del Duaner Rousseau

14 quadres mostren l'evolució del pintor francès
Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor

Comparteix