Perdo la por
però em tremola el pols,
qüestió d’orgull.
M’aixeco i no puc,
un bon trau
just al mig del cervell.
Ull per ull, dent per dent,
qui sap si tots som mecs.
Comissari a sou,
no hi haurà ni un pam de net.
Cauen guspires,
plou però no et mulles,
potser no et cal sopluig.
Un déu fent virolles,
qui no plora
no mama ni beu.
Ull per ull, dent per dent,
qui sap si tots som mecs.
Comissari a sou,
no hi haurà ni un pam de net.
Cops de puny, ulls de vellut
guerra de botonets.
Per orgull tu et sents sol,
no et vindrà d’un pam.
Fora complexes,
prou de modèsties,
no et caldrà fer-te el gran.
Mala memòria,
falses històries
d’un nen d’abans.
Rau la por, la sang et cou,
llàgrimes plorant,
des de sempre has estat
un cocodril merdós.
Que et duri, que et duri, duri,
que et duri, duri la bona sort.
Que et duri, que et duri, duri,
que et duri, duri la bona sort.
La gent mirant tots embadalits,
tu et sents sol, ningú fa un pas,
escanyolit mirant, no et vindrà d’un pam.
Foto: Professor Bop
