«Si és cert que el Cor dels esclaus jueus, més conegut com Va’ pensiero, per Verdi era el mirall de les opressions que havien hagut de patir els italians abans de la unificació, avui ens sentim una mica com aquell poble encadenat que enyora la seva “pàtria perduda” i la llibertat de viure el seu dia a dia».
Els cantaires del Cor Internacional d’Òpera de Roma, com a mostra d’agraïment a l’enorme feina dels serveis mèdics, i per visibilitzar la crisi que pateixen en el món del teatre i de la música, «que no poden treballar i es veuen obligats a anul·lar exhibicions i concerts, amb un dany econòmic i moral altíssim», s’han unit, cadascú des de casa seva, per cantar aquest fragment del tercer acte de Nabucco, de Giuseppe Verdi, amb lletra del poeta Tomistocle Solera. La tria té un motiu ben clar: «Sempre ha estat candidat a ser el nostre himne nacional, ja que, més que cap altre, ens recorda d’on venim.»
Va, pensiero, sull’ali dorate;
va, ti posa sui clivi, sui colli,
ove olezzano tepide e molli
l’aure dolci del suolo natal!
Del Giordano le rive saluta,
di Sionne le torri atterrate…
Oh mia patria sì bella e perduta!
Oh membranza sì cara e fatal!
Arpa d’or dei fatidici vati,
perché muta dal salice pendi?
Le memorie nel petto raccendi,
ci favella del tempo che fu!’
O simile di Solima ai fati
traggi un suono di crudo lamento,
o t’ispiri il Signore un concento
che ne infonda al patire virtù.
che ne infonda al patire virtù
che ne infonda al patire virtù
al patire virtù!
37
0
