El que val la pena de veritat

no estava trist havent tastat els teus petons/ tot i el fum sortint dels alerons

Arxivat a: Els Pets, El piano


Just en el moment
en què l’avió anava caient sense control
i la gent xisclava
em va venir a la ment
aquell clotet que et surt rient
i la llargada infinita del teu coll.

Els arbres s’anaven acostant
ràpidament per la finestreta
i encara que sembli inversemblant
no estava trist havent tastat els teus petons
tot i el fum sortint dels alerons.

Just abans del cop
damunt d’un camp de gira-sols
i encapçalar demà les portades
un fort cop de vent va redreçar-nos bruscament
i el capità ens va saludar per l’intèrfon.

Sonaven ben lluny com de costum
absurdament les ambulàncies
i encara que sembli inversemblant,
l’endemà ja me n’havia oblidat
del que val la pena de veritat.

 

Nou comentari

Les flors de cada mes
Un calendari ens ensenya què floreix, de gener a desembre, en un jardí molt especial de Londres
Més entrades...