El cantant, compositor i actor Charles Aznavour va néixer a París el 22 de maig del 1924 i va morir a Moriés, als 94 anys, l’1 d’octubre del 2018. Escoltem un dels seus èxits interpretat en castellà i en francès.


Qué profunda emoción
recordar el ayer,
cuando todo en Venecia
me hablaba de amor.

Ante mi soledad,
en el atardecer,
tu lejano recuerdo
me viene a buscar.

Qué callada quietud,
qué tristeza sin fin,
qué distinta Venecia
si me faltas tú.

Una góndola va
cobijando un amor,
el que yo te entregué
dime tú dónde está.

Qué tristeza hay en ti
no pareces igual,
eres otra Venecia,
más fría y más gris.

El sereno canal
de romántica luz
ya no tiene el encanto
que hacía soñar.

Qué callada quietud,
qué tristeza sin fin,
qué distinta Venecia,
si me faltas tú.

Ni la luna al pasar
tiene el mismo fulgor,
qué triste y sola está
Venecia sin tu amor.

Cómo sufro al pensar
que en Venecia murió
el amor que jurabas
eterno guardar.

Sólo queda un adiós
que no puedo olvidar,
hoy Venecia sin ti
qué triste y sola está.


Que c’est triste Venise
au temps des amours mortes,
que c’est triste Venise
Quand on ne s’aime plus.

On cherche encore des mots
mais l’ennui les emporte,
on voudrais bien pleurer
mais on ne le peut plus.

Que c’est triste Venise
lorsque les barcarolles,
ne viennent souligner
que des silences creux.

Et que le cœur se serre
en voyant les gondoles,
abriter le bonheur
des couples amoureux.

Que c’est triste Venise
au temps des amours mortes,
que c’est triste Venise
quand on ne s’aime plus.

Les musées, les églises,
ouvrent en vain leurs portes,
inutile beauté,
devant nos yeux déçus.

Que c’est triste Venise
le soir sur la lagune,
quand on cherche une main
que l’on ne vous tend pas.

Et que l’on ironise
devant le clair de lune
pour tenter d’oublier
ce qu’on ne se dit pas.

Adieu tout les pigeons
qui nous ont fait escorte,
adieu Pont des Soupirs,
adieu rêves perdus.

C’est trop triste Venise
au temps des amours mortes,
c’est trop triste Venise
quand on ne s’aime plus.

Nou comentari

El piano

Comparteix

De mi

Som de carn i os i som esquerda
Comparteix

Paranoid Android

When I am king / You will be first against the wall
Comparteix

No ho puc fer per tu

Si ets bo per començar, també vull veure si ho acabes
Comparteix

Something

I don't want to leave her now/ You know I believe and how

Passadís

Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari

Comparteix