Vida
porta’m aire net,
que faci bo,
porta’m aire net.

Ànima de corall, Guillem Ramisa.

Foto: Daniel Horacio Agostini

Quan segui a la punta del llit. I no sàpiga si començar el dia amb el peu dret o amb l’esquerre. I se’m faci etern el camí cap a l’aigua que em desvetlla.

Vida, obre’m la finestra de bat a bat i no te n’estiguis de dir-me: mira quin cel més blau fa avui. Aparta’m amb la mà les cortines i les persianes i les lleganyes. Perquè entri l’aire nou i el respirem a poc a poc, com es respiren les coses que just comencen. Toca’m i cura’m, i despulla allò que no vull ser. Que se’m netegin els ulls i l’ànima. Que vull sentir com torna a fer bo per dins. I que a fora el món em digui: vine, que també tinc un lloc per a tu.

M’aixecaré del cantó on s’acaben els llençols. I tant se val si el terra em glaça el peu dret o l’esquerre: a dins duré i cuidaré una mica del sol que m’has tornat.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: GenísCardona a novembre 22, 2016 | 17:49
    GenísCardona novembre 22, 2016 | 17:49
    Melangiosa bellesa...

Nou comentari

El piano

Comparteix

Last Dance

It's my last chance/ For romance tonight
Comparteix

Chiquitita

Si es que tan triste estás/ para qué quieres callarlo
Comparteix

La Gymnopédie de Satie

Escoltem una de les peces més conegudes del compositor francès
Comparteix

Tantes coses a fer

La vida és el que et passa/ mentre fas plans per tenir-ho tot lligat

Passadís

Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari

Comparteix