Vine a cantar amb nosaltres

El Servei Educatiu de L'Auditori presenta la 28a Cantània

Arxivat a: Propostes, El piano
Lluís Salvadó (Bisual Studio)
Lluís Salvadó (Bisual Studio)

Estimar la música des de dalt de l’escenari. És el que aprenen els nens i nenes que participen cada any a la Cantània. Més de 50.000 alumnes d’escoles catalanes aprenen cada any una cantata amb els seus mestres de música. Després de moltes hores d’assaig, la canten en un concert molt especial que, depenent del centre, es fa a un lloc o altre d’arreu del territori. En aquesta 28a edició donaran veu a La nit dels malsons, de Marta Buchaca i Àlex Martínez. Hem parlat amb el Servei Educatiu de L’Auditori, que són els organitzadors d’aquest projecte, per poder-ne conèixer l’essència a través de 14 punts.
 

Foto: Lluís Salvadó (Bisual Studio)


1. Una experiència musical inoblidable. Per al professorat i per als pares i mares, però sobretot per als nens i nenes, el concert amb què culmina la Cantània és una experiència que restarà en la seva memòria. Des de principis de maig fins a mitjans de juny es fan un seguit de concerts perquè tots els nens puguin participar-hi. En només un assaig general, coneixen l’espai on cantaran, els seus companys i els músics que els acompanyaran. Actuen a la mateixa sala de concerts on ho han fet abans grans figures del panorama internacional. Per a molts és la primera experiència musical, no només com a intèrprets, i aquest primer contacte és molt important en el seu aprenentatge. Molts d’ells tornen a secundària a veure concerts o assaigs de l’OBC i ens ho diuen sovint.

2. Els valors essencials de la música. La Cantània té l’objectiu de reforçar el valor de l’assignatura de música a l’escola. Sovint hi ha pares o alumnes que no coneixen la matèria més enllà de la teoria. El projecte col·loca la feina quotidiana de l’aula en el seu context social, un concert, cosa que els ajuda a entendre l’assignatura. El treball en grup, l’escolta atenta, el respecte als companys i el valor de la creació artística són altres aprenentatges que se’n desprenen. 

3. L’edició 2016-2017. La nit dels malsons és la cantata d’enguany, escrita per Marta Buchaca i composta per Àlex Martínez. La direcció musical d’aquesta Cantània ha anat a càrrec de Josep Prats, Elisenda Carrasco, Montserrat Meneses i Oriol Castanyer, i la direcció escènica, de Marta Gil i Ignasi Tomàs. Explica la història d’en Lluc, un nen de nou anys, que la nit abans de marxar dues setmanes de colònies s’hi nega perquè creu que s’enyorarà. La Guardiana de la por el durà de viatge pels malsons de diferents persones que coneix molt bé: el nen que no el tracta bé a l’escola, una amiga que pateix anorèxia o el seu pare. Després d’adonar-se que tots tenim les nostres pors i que és molt normal, se n’anirà de colònies i s’ho passarà d’allò més bé. 

4. Els valors de la cantata d’aquest any. Les aventures d’en Lluc mostren als alumnes que la por és necessària per viure, ens ajuda a ser prudents, a veure les coses amb distància i a actuar des de la reflexió. Però també que hi ha pors que ens paralitzen i que l’únic que fan és impedir-nos viure amb plenitud. 

5. El paper de l’escola. Per a molts centres, la Cantània forma part del currículum dels cursos de 5è o 6è. Com que es tracta d’un projecte interdisciplinari, la cantata no només es treballa dins de l’àrea de música. Per exemple, des de plàstica es dissenyen i es creen alguns detalls de l’attrezzo; a l’hora de tutoria, es reflexiona i es debat al voltant dels valors que es poden extreure de la cantata d’aquell any; i a llengua s’analitza el significat de les lletres o dels poemes.

6. El rol de les famílies. Els pares i mares també viuen el procés d’aprenentatge de primera mà. Molts s’aprenen les cançons de sentir-les cantar als nens. També els ajuden si han de crear petits elements d’attrezzo o de vestuari i gairebé tots assisteixen al concert. El recordaran durant molt de temps perquè poder veure actuar els seus fills és un moment molt màgic, el moment on es recullen els fruits de tants mesos d’esforços i il·lusions compartides.

7. La creació de nous públics i l’enderrocament dels prejudicis. Molts familiars no freqüenten la programació de L’Auditori perquè d’entrada no els atrau la música clàssica. Aquesta és una oportunitat per iniciar-se en el gènere de la música coral i per descobrir que aquest tipus de concerts acull tots els públics. Fins i tot s’animen a anar a altres propostes de la temporada.

8. La dimensió social i integradora de la música. Nens i adults, cadascú amb les seves capacitats i peculiaritats, pugen a l’escenari de L’Auditori. Entre tots contribueixen a l’excel·lència artística del procés i del concert final. A més, Cantània vol travessar els obstacles econòmics i ofereix beques a les famílies que no poden pagar el preu de l’entrada. 

9. El material didàctic. Cada any un equip de pedagogs, músics i tècnics de so i de vídeo elaboren un seguit de materials per facilitar el treball de la cantata a classe. Partitures, pistes de so de cada cançó, vídeos tutorials per als moviments escènics i altres indicacions concretes es fan arribar als professors a través d’internet. Per enregistrar el disc de La nit dels malsons s’ha comptat amb els solistes Elena Gadel i Xavi Duch i els músics Àlex Martínez (piano i teclats), David Gómez (bateria), Joan Rectoret (baix), David Soler (guitarra), David Pastor (trompeta i flughelhorn), Leo Torres (trompeta i flughelhorn), Xavier Figuerola (saxo i clarinet baix) i Vicent Pérez (trombó). 

10. La formació del professorat. En cada edició, el professorat que s’inscriu a l’activitat ha d’assistir a tres sessions de formació obligatòriament. Són cursos de tècnica vocal i direcció en què també s’ofereixen recursos didàctics per treballar la partitura a l’aula. Cada any, la cantata té un estil musical diferent: des de música contemporània o jazz, passant pel folk o el rock fins a les músiques del món. Així el professorat que repeteix l’experiència pot adquirir nous conceptes per treballar.

11. La comunitat dels professors de música. Durant les tres sessions de formació de Cantània els professors de música tenen l’oportunitat de trobar-se i compartir opinions. Sorgeixen inquietuds, problemàtiques, reptes i objectius que són més fàcils d’afrontar en comunitat. La seva implicació i professionalitat és la que fa gran el projecte. També poden comunicar-se a través d’un blog i d’un grup de Facebook. Des de l’organització, hi ha el propòsit de connectar els professors del país amb els dels altres indrets on es porta la Cantània. 

12. Els professionals de darrere del teló. Un equip de professionals liderat per la direcció del Servei Educatiu treballa en la proposta amb dos anys d’antelació. El formen quatre directors musicals i dos directors d’escena fixos, als quals s’hi sumen un compositor i un llibretista, que canvien cada any, i una plantilla de deu músics professionals. Ja treballen en l’edició del 2020 i ja estan activades les dels cursos 2017-2018 i 2018-2019. 

13. El suport a la nova creació. Cada any, des del 2000, s’encarrega una nova cantata a un compositor i un llibretista catalans reconeguts i de prestigi. Pel projecte han passat compositors com Salvador Brotons, Alfonso de Vilallonga, Joan Albert Amargós, Joan Vives, Bernat Vivancos o Albert Guinovart. I de llibretistes hem tingut a Enric Casasses, Emili Teixidor, Miquel Desclot, Josep Pedrals, Rosa Regàs, Màrius Serra, Marc Rosich o Carlota Subirós. Tant la part musical com la literària han d’adaptar-se a les necessitats dels cantaires que la interpretaran i a la realitat dels centres educatius. Per això, les obres són bàsicament per a una veu de cor infantil amb un acompanyament senzill. 

14. L’abast internacional de Cantània. L’Auditori, el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i l’Institut d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona aposten per la descentralització del projecte. Els concerts no només tenen lloc a L’Auditori, sinó també en altres ciutats catalanes. El segon any s’hi va afegir Granollers, i després van venir El Vendrell, Figueres, Manresa, Mataró, Olot, Sant Cugat del Vallès, Vic i Vilafranca del Penedès. També s’ha dut a diverses ciutats espanyoles com Parla, Zaragoza, Sevilla, Càdis, Valladolid i enguany també a Madrid. I ha sortit de la península: a Brusel·les, a Neustadt i a Koblenz (Alemanya). En aquesta edició viatjarà per primer cop a Guimaraes (Portugal).  
 

Foto: Lluís Salvadó (Bisual Studio)

Nou comentari

Coneix la història de les científiques
El CosmoCaixa posa el focus en la imprescindible aportació de les dones al món científic
Més entrades...