El vol de l’home ocell

La gent se'l mirava, nena,/ no t'ho pots imaginar


Aquesta és la història
d’un que volia ser ocell,
volia saltar muntanyes
i amb els arbres barallar.

La gent se’l mirava, nena,
no t’ho pots imaginar,
els cabells li tapaven la cara,
tenia lleuger el caminar.

Es tornarà ocell per un dia
i d’entre les cendres podrà volar.

Això no és cap joc,
deixeu-me volar.
Jo soc lliure de fer el que vulgui,
no em traieu la llibertat.

El cel és un somni,
on ell hi vol arribar,
els núvols, les seves muntanyes;
el sol, l’horitzó llunyà.

Es tornarà ocell per un dia
i d’entre les cendres podrà volar.

Aquesta és la història
d’un que volia ser ocell,
volia saltar muntanyes
i amb els arbres barallar.

El cel és un somni,
no se’l pot fer esperar,
els núvols, les seves muntanyes;
el sol, l’horitzó llunyà.

Es tornarà ocell per un dia
i d’entre les cendres podrà volar.
 

Foto: Facebook: Sangtraït

Nou comentari