Lluís Serrahima va néixer a Barcelona el 19 d’agost de 1931 i va morir el 26 de juliol de 2020, als 88 anys. Va ser l’autor de l’article “Ens calen cançons d’ara”, publicat el 1959 a la revista Germinàbit i considerat el text fundacional de la Nova Cançó.
Escrita per ell i amb música de Maria del Mar Bonet, la cançó Què volen aquesta gent (1968) està inspirada en una història real llegida al diari Tele/eXpres. Una notícia breu explicava com la policia va entrar a casa dels pares del madrileny Rafael Guijarro per registrar-la, ja que sospitaven de les seves activitats marxistes. Quan el noi va veure que el buscaven, va saltar per la finestra.
Tot i que aquesta cançó va conèixer la censura, ha servit per assenyalar i retratar la repressió franquista.
De matinada han trucat,
són al replà de l’escala,
la mare quan surt a obrir
porta la bata posada.
Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?
“El seu fill, que no és aquí?”,
“N’és adormit a la cambra,
què li volen, al meu fill?”
El fill mig es desvetllava.
Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?
La mare ben poc en sap
de totes les esperances
del seu fill estudiant,
que ben compromès n’estava.
Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?
Dies fa que parla poc
i cada nit s’agitava.
Li venia un tremolor
tement un truc a trenc d’alba.
Encara no ben despert,
ja sent viva la trucada
i es llança pel finestral
a l’asfalt d’una volada.
Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?
Els que truquen resten muts,
menys un d’ells –potser el que mana–
que s’inclina al finestral,
darrere xiscla la mare.
Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?
De matinada han trucat,
–la llei una hora assenyala–
ara l’estudiant és mort,
n’és mort d’un truc a trenc d’alba.
Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?
Lluís Serrahima, un dels pares de la Nova Cançó Foto: Youtube
