Xesco Boix, encara plorem per tu

L'animador infantil va triar morir quan només tenia 38 anys

L’animador infantil Xesco Boix va néixer a Barcelona el 3 de febrer del 1946 i va morir a Malgrat de Mar el 21 de juliol del 1984.
 



Va ser el primer mort de la meva vida. Era un 21 de juliol, jo tenia quinze anys, en faltaven dos perquè es morís la meva cosina. L’avi –que es moriria, ell també, al cap de vuit anys– em va explicar al passeig de Palamós que en Xesco s’havia tirat a la via del tren, o que a en Xesco l’havia atropellat un tren, i em va semblar que el cel em cauria al damunt i m’atropellaria a mi. Em va caldre veure la notícia per la tele per acabar de pair les paraules de l’avi.


Aquell estiu del 1984 vaig rellegir un llibre que m’havia recomanat personalment en Xesco Boix a la llibreria Ona de la Gran Via de Barcelona: Sadako vol viure, de Karl Bruckner. La història d’una nena víctima de les radiacions d’Hiroshima que es proposa fer mil ocells de paper per espantar la leucèmia que l’acabarà apartant del món de forma prematura.
 
En Xesco volia viure com la Sadako, per això em va costar tant d’entendre que hagués triat morir. L’estupefacció m’acompanyava encara el desembre d’aquell any, quan vaig escriure-li un text des del Festival de la Infància. La carta me la va publicar l’Avui i l’he recuperada gràcies al servei de premsa digitalitzada de l’Ajuntament de Girona.
 
Très dècades llargues després, els teus nens ens hem fet grans. Et recordem amb un gràcies i un somriure. I encara plorem per tu.
 

Comentaris

    Anònim Juliol 21, 2018 12:55 am
    Sí, va ser molt dur. Vaig sentir la notícia per la ràdio. I també vaig anar al parc de la ciutadella quan li van fer l'homenatge.
    Anònim Juliol 21, 2018 9:42 am
    Com a pare de nens, avui d'11 i 12 anys, que també han escoltat el Xesco, t'agraeixo, Eva, aquest fantàstic article. Preciós llegir la teva carta de fa 33 anys. Gràcies.
    Jaume Cela Juliol 21, 2018 7:38 pm
    En Xesco Boix va venir durant una temporada a l'escola del Camp de la Bota. Acostumava a venir un dia a la setmana, `però sense avisar prèviament. Es posava davant els nens i les nenes de les classes amb la guitarra i cantava i els feia cantar i els demanava que li ensenyessis les cançons que portaven de la seva terra, sobre tot d'Andalusia. Era un moment màgic. I sempre saltava la tanca del pati, tot i que jo li demanava que s'esperés, que ja li obriríem la porta, però per a ell no hi havia ni portes ni tanques. Ell saltava. Ell i guitarra. I començava la festa.
    Anònim Abril 23, 2020 11:46 pm
    VIVIAS APROP DE CASA ELS PARES I ENS TROVABAM, QUINA ALEGRIA PER MI VEURAT..YO TRABALLAVA ALLAVORS A UNA LLAR DE INFANTS I ENS ENS RETROVABEN A LE ESCOLA DE ESTIU DE " ROSA SENSAT " EL JULIOL DESPRES DEL TANCAMENT DE LES ESCOLES , TU VENIAS PER ALLÁ CANTABAS I CANTABAS..EN VAS ENCANDILA QUIN DO...?! UNIC..EN VARES DEDICAR UNES CANÇONS I EL GUARDÓ NO MAN PUC DESPENDRE ..DESITJERIA QUÉ POGUESIS SEGUIR CANTANT ALLA AVONT ESTIGUIS...
    Joan Rubiralta Novembre 28, 2020 8:21 pm
    Jo era professor de català a una escola que ara no existeix com a tal situada a prop del barri de Bellvitge de l'Hospitalet de Ll.. Com que seguíem els llibres de Rosa Sensat on hi havia moltes cançons, vaig pensar que seria bo que el meu alumnat 90 per cent castellanoparlant, pogués sentir el Xesco en directe cantant les mateixes cançons que cantàvem a classe. No cal dir que va ser una actuació memorable i que tota la quitxalla va recordar durant molt temps perquè va causar un gran impacte emocional. Va ser un goig veure cantar l'artista i el seu públic a l'uníson. Com que érem una escola pobra, jo ja li havia dit que no podíem pagar-lo i ell, amb aquest gran esperit de lliurament a la quitxalla, va dir que no importava i que si volia que li regalés un llibre, i així va ser. A partir de llavors es va travar una gran amistat i sempre que coincidíem per Barcelona ell tocant pels carrers, ens saludàvem i jo li agraïa el seu gest amb nosaltres i amb els nens. Va ser un gran cantant i una gran persona.

Nou comentari

Joia
I per fi, el que em fa feliç, / ho tinc i vaig mar endins
Més entrades...
Foto: NeONBRAND
Vine a veure el pessebre
El Monestir de Pedralbes convida a gaudir els diorames de l'Associació de Pessebristes de Barcelona
Més entrades...