Coral romput

«un amor, unes llàgrimes, una pobra nostàlgia»

Arxivat a: En veu alta
Sílvia Bel recita Vicent Andrés Estellés.

Fragment del poema Coral romput


 

Una amable, una trista, una petita pàtria,
entre dues clarors, de comerços antics,
de parelles lentíssimes, d’infants a la placeta,
de nobles campanades i grans llits de canonge,
d’una certa grogor de pianos usats,
mentrestant la humitat amera l’empedrat
—hi ha fulles de lletuga espargides per terra—,
la conca entre les cames, el rosari en família,
la corda de l’escala —el carrer de la Mar,
el carrer del Miracle— i la filla major
brodant inicials conjugals al coixí,
l’avi de cos present entre quatre brandons,
els corcons de la taula. Una lenta tristesa,
un amor, unes llàgrimes, una pobra nostàlgia.

Comentaris

    Anònim Gener 23, 2016 6:22 am
    Emocionant !!!!

Nou comentari

Juan Miguel Morales
Envia'ns un àngel que sigui com tu
Aniré com quan anàvem junts/ darrere les teves passes,/ d'esquena al futur
Més entrades...
Les flors de cada mes
Un calendari ens ensenya què floreix, de gener a desembre, en un jardí molt especial de Londres
Més entrades...