La poma escollida

I no et sabria péixer com en el temps florit

Josep Carner va néixer a Barcelona el 9 de febrer de 1884 i va morir a Brussel·les el 4 de juny de 1970. L’escriptor ha estat considerat com un dels màxims representants de la poesia del noucentisme. El recordem escoltant el poema La poma escollida recitat per Sílvia Bel. 



Alidé s’ha fet vella i Lamon és vellet, 
i, més menuts i blancs, s’estan sempre a la vora. 
Ara que són al llit, els besa el solellet. 
Plora Alidé; Lamon vol consolar-la i plora. 
–Oh petita Alidé, com és que plores tant? 
–Oh Lamon, perquè em sé tan vella i tan corbada
i sempre sec, i envejo les nores treballant,
i quan els nets em venen em troben tan gelada.

I no et sabria péixer com en el temps florit
ni fondre’t l’enyorança dels dies que s’escolen, 
i tu vols que t’abrigui i els braços em tremolen
i em parles d’unes coses on m’ha caigut oblit.

Lamon fa un gran sospir i li diu: 
–Oh ma vida, mos peus són balbs 
i sento que se me’n va la llum, 
i et tinc a vora meu com la poma escollida 
que es torna groga i vella i encara fa perfum.

Al nostre volt ningú no és dolç amb la vellesa:
el fred ens fa temença, la negra nit horror, 
criden els fills, les nores ens parlen amb aspresa. 
Què hi fa d’anar caient, si ens ne duem l’amor?
 

Foto: Ricardo Villar

Comentaris

    Anònim Febrer 9, 2018 4:03 pm
    Quin poema tant entranyable, amb la veu de Sílvia Bel, es un plaer sentir-la.

Respon a Anònim Cancel·la les respostes

Carlota Flâneur Foto: Sílvia Poch
Música per als vespres d'estiu
La Universitat de Barcelona programa quatre concerts en una nova ubicació
Més entrades...