Sílvia Bel recita Miquel Martí i Pol.


He endreçat el calaix; ja l’hi tenia
però no se sap mai què pot passar
si ve que, fet i fet, em globalitzen.
Amb l’endreça defenso una misèrrima
quota de poder: la de pensar
lliurement el que vulgui i comportar-me
discretament d’acord amb el que pensi.
Funambulesc, faig tràgics equilibris
entre el silenci i la procacitat
i menjo poc i bec encara menys
per si tornen els dies de penúria.
No passaré de vell, però confio
que sempre hi haurà algú per recordar
que el sol surt per tothom, i cada dia.

Nou comentari

El piano

Comparteix

De mi

Som de carn i os i som esquerda
Comparteix

Paranoid Android

When I am king / You will be first against the wall
Comparteix

No ho puc fer per tu

Si ets bo per començar, també vull veure si ho acabes
Comparteix

Something

I don't want to leave her now/ You know I believe and how

Passadís

Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari

Comparteix