“El 1966, Gianni Rodari, de qui aquest any se’n celebra el centenari del naixement, va escriure l’article Nou formes d’ensenyar als infants a odiar la lectura. Malgrat que el temps hagi passat, aquest text continua sent vigent i ens ajuda a posar la mirada sobre certes pràctiques que encara no hem abandonat”. Ho diu Anna Juan, doctora en antropologia social i cultural i màster en llibres i literatura infantil que, des de fa quatre anys, és formadora del voluntariat del Lecxit, el projecte amb què la Fundació Bofill vetlla per garantir la comprensió lectora dels infants.

“Ara que el temps s’allarga a dintre de casa, compartir lectures amb els infants pot ser una de les pràctiques més senzilles i enriquidores”. És per això que ens ha escrit catorze consells “inspirats en les nou pràctiques, que no hauríem de fer, de Rodari, i en el decàleg que Daniel Pennac va escriure el 1992 sobre els drets dels lectors“.

Foto: mentatdgt


1. Vetlleu per un temps quotidià de lectura. En temps de confinament, les rutines són necessàries! Establiu un costum, busqueu un lloc on pugueu estar ben còmodes i llegiu junts una estoneta cada dia, si pot ser a la mateixa hora.

2. No tingueu pressa i no demaneu res a canvi. Aprofiteu per descobrir noves obres, per comentar-les o per rellegir aquelles històries que tant us van agradar, i feu-ho sense la pressió del temps. Estan completament prohibides les fitxes, els resums o qualsevol activitat destinada a “avaluar” la lectura.

3. No utilitzeu els temps de compartir lectures per millorar la mecànica de la descodificació. Si no en tenen ganes, llegiu vosaltres en veu alta. Hi haurà molts altres moments al llarg del dia en què els podeu incitar a descodificar textos variats.

4. Llegiu-los en veu alta a qualsevol edat. A qui no li agrada que li regalin una història? Una de les millors formes per fomentar el gust per la lectura és escoltant-ne de la mà d’aquelles persones que ja saben fer-ho. Pareu compte amb els detalls: estigueu atents als canvis de ritme, als silencis, als buits, a les tonalitats i a les entonacions. I no tingueu por! Per a ells sereu els millors narradors del món.

5. Oferiu diversitat. Mireu d’anar més enllà dels vostres gustos personals i proposeu-li lectures variades. Des de llibres de no-ficció, passant pels còmics, els àlbums, els llibres de relats, la poesia o els llibres-joc, entre d’altres. Tingueu en compte que hi ha moltes menes de lectors i que no a tothom els agrada el mateix. Una bona recomanació serien els recursos que ofereix el Lecxit.

6. Compartiu la lectura de literatures gràfiques a qualsevol edat. La lectura d’àlbums o còmics no és només cosa d’infants petits. Hi ha obres gràfiques que plantegen propostes arriscades i que ajuden al desenvolupament de certes competències necessàries per a la lectura: inciten a buscar indicis, a desencriptar, a fer hipòtesis, a ordenar, a anticipar, etc.

7. Expliqueu-li els motius de les vostres tries. Triar un llibre és un acte íntim i, al mateix temps, un procés altament codificat. Aprendre a llegir és també aprendre a triar i a descartar lectures. Si els donem models de com ho fem nosaltres, podran anar apropiant-se’ls.

8. Jugueu al joc de les hipòtesis abans de començar un nou llibre. Quins indicis ens dona la coberta? I el títol? De qui són els noms que apareixen? Podem trobar més informació a la contracoberta? Les guardes ens diuen alguna cosa? Llegir és també comprendre com funciona un llibre.

9. Inciteu-los a relacionar les lectures amb altres llibres, pel·lícules, joguines, sèries, videojocs, etc. Interpretar és anar aprenent a teixir relacions dins de les obres i entre els diversos mons culturals que els envolten.

10. Parleu amb ells d’allò que heu llegit, però no des de la pregunta. Oferiu-los les vostres impressions sobre què us ha agradat, quines coses no heu entès, què no havíeu vist mai abans a un llibre, a quina altra història us ha recordat… Amb el temps seran ells els qui iniciaran la conversa.

11. Gaudiu de la relectura. Retrobar-se amb històries que ens van agradar molt, o fins i tot amb algunes amb què no havíem connectat, ens proposa noves formes d’entrada i d’interpretació. Rellegir és sempre construir un nou sentit, i fer possibles les relectures és permetre que puguin anar una mica més enllà.

12. Acompanyeu-los i gaudiu del seu itinerari. Llegiu algunes de les obres que llegeixen per poder-ne parlar, per saber què els agrada i per trobar ponts amb altres formes de ficció.

13. Obriu-los les portes de la ficció digital. Les tauletes i pantalles ofereixen ficcions molt interessants que plantegen aspectes essencials de la lectura com el joc, la contemplació, l’exploració, la lectura no-lineal, etc. Només cal saber on buscar-ho! El canal d’instagram @estonovadelibros és una font per trobar bones obres de ficció digital i videojocs narratius, amb estètiques i propostes diverses i de qualitat. Ah! I jugueu amb ells!

14. Esdevingueu ponts permanents entre ells i la lectura. No abandoneu: els canvis potser triguen a arribar, però els lligams creats des del gaudi, la confiança i l’amor no es trenquen mai.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Anònim a març 27, 2020 | 08:45
    Anònim març 27, 2020 | 08:45
    Els pares de nens dislèxics tenim dificultats afegides, ja sabeu. S'agraeix tot l'ajut que ens doneu
  2. Icona del comentari de: Anònim a març 31, 2020 | 09:18
    Anònim març 31, 2020 | 09:18
    Gràcies per compartir! M'encanta Gianni Rodari, des que em llegien "Contes per telèfon" quan era petita, i ara quan ho faig amb el meu fill. Les seves històries subrealistes són inoblidables!!!
  3. Icona del comentari de: Maria Jesús a març 31, 2020 | 18:37
    Maria Jesús març 31, 2020 | 18:37
    Sempre va bé escriure idees que poden servir de reflexió pròpia i per als altres. No puc però deixar de preguntar-me, quan diem que "cal llegir amb els infants", quantes families tenen llibres amb el seu idioma per poder llegir amb els criatures? i quantes no podran llegir perquè no tenen coneixment de la nostra llengua.? Jo si hagués anat a la Xina o a qualsevol pais de l'est o Rusia o... voldria poder llegir però no podria fer-ho si no tingués llibres a l'abast. Hi pensem prou amb aquestes situacions sense considerar aquestes families com a "desafavorides"? pensem que potser nosaltres estem aprofundint en aquesta esclexa que les desafavoreix?
  4. Icona del comentari de: Ana Reyes a abril 29, 2020 | 19:16
    Ana Reyes abril 29, 2020 | 19:16
    Maria Jesús, Molt interessant la reflexió. Per a aquelles persones que es trobin en aquesta situació, que sàpiguen que a les biblioteques públiques trobaran contes en altres idiomes Els mes comuns són: anglès, francès, alemany, xinès, àrab, euskera i gallec. Però també trobaràs urdú, rus, romanès, etc. Si una persona té una demanda d'un idioma en concret, pot adreçar-se a la biblioteca del seu poble/barri per llegir els que allà hi hagin, demanar que li portin des d'altres biblioteques o que proposar que comprin un títol en concret.

Respon a Anònim Cancel·la les respostes

Comparteix

Icona de pantalla completa