En una societat plena d’emergències, l’escola segueix sent un espai per a l’esperança. No des de la falsa il·lusió que pot dur la solució de tot allò que no hem estat capaços de solucionar, però sí des de la convicció que és el lloc on és possible mirar, pensar i imaginar el món. Arran de Portes obertes a l’escola pública, l’exposició impulsada pel Departament d’Educació que podeu visitar al Palau Robert fins al 18 d’abril, compartim 14 idees orientatives, escrites per qui n’és el comissari, Joan Domènech Francesch, a favor de la nova escola pública.
1. S’adreça a tots els infants i joves sense cap mena de distinció per raó de gènere, condició econòmica, llengua d’origen o cultura.
2. No té ànim de lucre. No hi ha cap persona ni corporació que tregui benefici econòmic del seu funcionament, i ha de ser finançada públicament segons les seves necessitats.
3. És una institució laica i plural. Protegeix i respecta la pluralitat d’idees i conviccions i no es distingeix per cap creença ja sigui religiosa, política o cultural. Els drets humans són l’únic codi compartit de forma voluntària. El respecte a les creences individuals ha de garantir l’absència de cap catequesi i el no adoctrinament.
4. És una escola de proximitat. La tens al barri, al poble. És catalana i s’arrela al territori, des del respecte a totes les llengües i cultures presents. Malgrat que pot utilitzar les noves tecnologies per a determinades tasques, és una escola basada en la presencialitat.
5. Treballa, des del coneixement, per al bé comú i es basa en dues grans idees: aprendre a llegir i a escriure el món. Aprendre a llegir, interpretar i comprendre la realitat, des de la multiplicitat de llenguatges presents. Aprendre a escriure com a voluntat de pensar, conversar, imaginar el món, de forma col·lectiva, tenint com a referència les preguntes que ens fem i els problemes que ens afecten.
6. Contribueix a la transformació social, responent a un triple mandat de la societat: l’accés al coneixement, a la justícia social i a l’emancipació, individual i col·lectiva. I ho fa conscient de les actuals emergències ecosocials.
7. Emancipa l’alumnat garantint-li l’accés als coneixements i les eines perquè sigui actiu i crític amb la societat. Potencia la igualtat, a través dels aprenentatges compartits, i la diversitat, a través de la metodologia personalitzada.
8. Basa l’educació inclusiva en dos principis: tothom pot ser educat i tothom hi té dret. Respecta les diferències i treballa perquè no siguin font de discriminació. Compensa les desigualtats de partida i ofereix un espai i un temps segur i just per a tota la infància.
9. La nova escola pública no discrimina per raons de gènere: respecta tothom, tingui l’orientació i la identitat sexual que tingui.
10. Entén les aules com espais oberts, en contacte constant amb l’exterior, fomentant el projecte de ciutat educadora.
11. S’hi aprèn la democràcia i dona veu a l’alumnat. Funciona com un ecosistema en què tothom és necessari: a l’aula, a l’escola i al territori.
12. El professorat i els altres professionals que hi treballen estan compromesos amb la seva funció, amb l’equip docent i amb el projecte del centre. Tenen una formació inicial que combina la teoria i la pràctica i una formació permanent que els ajuda a reflexionar individualment i col·lectiva sobre la seva experiència educativa. I tenen, també, unes condicions òptimes per poder combinar les tasques lectives i les de coordinació amb l’equip.
13. Promou la cooperació a tots els nivells: impulsa xarxes de relacions amb el territori i amb d’altres centres del seu entorn. És autònoma en el seu funcionament intern i interdependent de la seva xarxa propera.
14. L’alumnat és un subjecte actiu del seu aprenentatge i s’implica en el seu desenvolupament.
